Totes les accions i paraules de Pedro Sánchez sobre la sortida d’Espanya per part de Joan Carles I, pressionat pels casos de corrupció, es dirigeixen a un únic objectiu: protegir Felip VI. Amb el país en una crisi sanitària, social, econòmica i territorial, l’últim que vol el president del Govern és que les sospites sobre el Rei emèrit desemboquin també en una crisi institucional que amenaci l’actual cap de l’Estat. En la seva tradicional compareixença estiuenca per fer balanç de les iniciatives dutes a terme per l’executiu, un dia després de la sortida de Joan Carles I d’Espanya, Sánchez va defensar ahir la Casa del Rei, va insistir que el monarca ha sabut «apartar-se» del seu antecessor i va demanar que els actes del pare no esquitxin el fill i la institució que representa.

Sánchez, des de la Moncloa, va recórrer a la història recent d’Espanya, prolixa en escàndols de formacions polítiques, empresarials i sindicats. «Hi ha hagut casos de corrupció que afectaven els partits i els agents socials i no s’han posat en qüestió ni els partits ni els agents socials. Aquí no es jutja institucions, es jutja persones», va afirmar el cap de l’executiu , en una resposta preparada al mil·límetre. És a dir, els presumptes negocis opacs de Joan Carles I, amb comptes milionaris a Suïssa, comissions il·legals i possibles impagaments a Hisenda, són només seus, no de Felip VI.

En tot cas, la tesi del president no és compartida per tot el Govern. Unides Podem, un partit militantment republicà, discrepa del tallafocs de Sánchez al cap de l’Estat. Els partit morat, a través de Pablo Iglesias i d’Irene Montero, van assenyalar que no es pot separar el fill del pare, van criticar la sortida del Rei emèrit («és indigna» i «deixa la Monarquia en una posició molt compromesa», va escriure el vicepresident segon) i van denunciar que no se’ls informés.

«Els despatxos entre el cap de l’Estat i el president del Govern són reservats i confidencials», es va defensar Sánchez, intentant no augmentar la tensió. «Aquest és un govern de coalició -va afegir. En algunes qüestions tenim diferències». Aquesta és una d’elles, potser la més clara. El PSOE segueix tenint un component republicà (sobretot entre les seves bases, no tant entre els seus dirigents), però és al mateix temps un dels principals sostenidors de la Casa del Rei. I ho seguirà sent. «El Govern que jo presideixo considera plenament vigent el pacte constitucional, que inclou la Monarquia parlamentària», va advertir el president. Però les diferències amb Podem van més enllà. El partit morat veu darrere de la sortida («fugida», diuen) de Joan Carles I, que no està sent investigat pels tribunals suïssos i espanyols però ho pot ser en el futur, un intent d’eludir les seves responsabilitats judicials. Sánchez no. En diverses ocasions va recordar que el Rei emèrit, a través del seu advocat, va anunciar dilluns que està a disposició de jutges i fiscals.

Però el president del Govern, sobretot, va insistir a exalçar la figura de Felip VI, per la seva «exemplaritat», per haver sabut «marcar distàncies» amb el seu pare i per la decisió «adequada» que aquest marxi d’Espanya, una iniciativa que el cap de l’executiu va endossar únicament al cap de l’Estat, malgrat que el mateix Sánchez la coneixia i va pressionar perquè fes el pas. El líder socialista va evitar revelar on es troba el monarca, tot afirmant qua aquesta informació l’ha d’oferir la Casa del Rei.

En tot cas, a Unides Podem continua la indignació per la forma com s’han desenvolupat els fets. Així, Montero va assegurar que el seu partit no coneixia que s’anunciaria la sortida del rei Joan Carles d’Espanya perquè no és una decisió del Govern de coalició, tot i que va afirmar que respecta les que «pugui adoptar el PSOE des de La Moncloa».

La ministra d’Igualtat considera que la decisió del Rei emèrit d’abandonar Espanya «deixa la monarquia en una posició molt compromesa» perquè és un decisió que afecta una institució com la Prefectura de l’Estat. «El fet que la mateixa institució avali la decisió del Rei emèrit de fugir d’Espanya posa la monarquia en una situació molt delicada davant dels ulls de la majoria dels espanyols, que avui es pregunten per a què serveix aquesta decisió si ­realment ajuda algú més que la mateixa família» i «sobretot per a què serveix la mateixa monarquia», va asseverar, molt lluny de la postura expressada pel líder del partit amb el qual comparteixen Govern.

Per a Montero, «ningú a ­Espanya pot separar les decisions del rei Joan Carles de la seva posició com a monarca i de la família Borbó perquè la Constitució explica que és una institució que s’hereta».

Normalitzar les discrepàncies

Pel que fa a si el Govern socialista ha actuat amb deslleialtat amb el seu soci, Montero va explicar que ho parlaran en el si de l’executiu i va desitjar que no hi hagi debilitat la coalició de Govern. «Cal naturalitzar i normalitzar que en algunes qüestions centrals com poden ser els drets socials o aquesta visió sobre el Rei emèrit, tinguem posicions diferents, però si es tracta amb lleialtat i es canalitza de forma democràtica» poden seguir convivint a l’executiu «sensibilitats diferents».

Paral·lelament, En Comú Podem va anunciar que exercirà l’acusació popular en les causes que puguin derivar-se de les «diferents investigacions sobre les possibles irregularitats de Joan Carles I». «A més, en cas que es confirmessin també irregularitats fiscals s’exigiria el retorn de la quantia a l’erari públic, així com el pagament de totes les reclamacions fiscals corresponents», van explicar en un comunicat.

Torra insta Felip VI a abdicar

Per part seva, el president de la Generalitat, Quim Torra, va demanar l’abdicació del rei Felip VI després de la «fugida tolerada» de Joan Carles I, ja que acusa el Govern d’haver facilitat la sortida del Rei emèrit d’Espanya. Va exigir a l’executiu que doni explicacions per haver «permès, facilitat i aplaudit la fugida d’una persona que està plena de privilegis i investigat per un cas immens de corrupció».

Torra va preguntar quin paper ha tingut la vicepresidenta, Carmen Calvo, en la decisió de Joan Carles I i va alertar que, si el Govern ha facilitat la sortida del Rei emèrit, «PSOE, Podem i els comuns seran còmplices d’aquesta fugida si no han fet res per evitar-la».

En aquest sentit, ERC i EH Bildu volen que Calvo comparegui aquest mes davant del ple de Congrés per explicar «el paper» que ha jugat l’executiu en la «fugida» d’Espanya que, segons aquests grups, ha protagonitzat el rei Joan Carles I. Amb aquest objectiu les dues formacions independentistes van sol·licitar la convocatòria d’una reunió de la Diputació Permanent de la Cambra, perquè es debati i es voti la seva petició de compareixença.

El president del PP, Pablo Casado, va acusar Sánchez de caure en l’autocomplaença en comptes de defensar Felip VI dels «atacs intolerables» d’Iglesias, i li va recordar que la seva «responsabilitat» és estar amb la Constitució davant de les «amenaces dels seus socis de govern».