06 de setembre de 2020
06.09.2020
Diari de Girona

El darrer esglaó d'un llarg procés per recuperar l'immoble

La sentència del Jutjat de Primera Instància culmina una ferma reivindicació popular del Pazo de Meirás que va començar fa més de 40 anys

05.09.2020 | 23:10
Concentració per demanar la devolució de l'immoble el 2007.

El Jutjat de Primera Instància

número 1 de La Corunya ho va deixar clar fa uns dies en una sentència demolidora en to i arguments: El Pazo de Meirás és de l'Estat i no de la família Franco. L'escrit, de gairebé 400 pàgines, remarca una altra qüestió fonamental en el debat, com és l'existència de «mala fe» del dictador en registrar-lo de forma fraudulenta. A falta dels possibles recursos que pugui interposar la família del dictador, la sentència i el seu contingut suposen el principi de la fi d'un camí que administracions públiques, activistes en pro de la memòria històrica i tot tipus d'agents socials van emprendre dècades enrere, amb l'objectiu que la fortalesa passés a integrar el patrimoni públic de l'Estat.

No es va haver d'esperar molt després la mort del dictador per veure reflectits a la premsa local els primers passos d'aquell camí. Va ser el 1977 quan la propietat del Pazo per part dels seus hereus va començar a qüestionar-se. Les primeres veus discordants van ser les de l'Assemblea Popular Gallega, el Centre de Cultura Popular de la Corunya o el Partit Socialista local del moment, que van elevar peticions de devolució sense cost per al poble. Una qüestió que va arribar a formar part, fins i tot, del posterior debat de la capitalitat, ja que

figures com l'alcalde Joaquín López Menéndez o el llavors líder socialista Francisco Vázquez van arribar a reivindicar l'estatus de capital per a la ciutat al·legant que el Pazo podria arribar a cedir-se com a seu de la Xunta de Galícia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook