Per què els nord-americans voten Trump?

Blanca, el primer pas de la cabriola política més improbable de la història recent. Bledsoe va formar part de la sorollosa delegació de Virgínia Occidental, visible d'una hora lluny pels cascos de miner que portaven els seus delegats. Però aquella festa triomfal queda ara molt lluny. El mes passat, aquest paramèdic de 56 anys, pare de sis fills, va haver de seguir el conclave del seu partit postrat a casa i connectat a una ampolla d'oxigen, després de passar 17 dies a l'hospital lluitant contra la covid-19, vuit d'ells sedat a l'UCI.

«Els metges li van dir a la meva

filla que m'estava ofegant i em moria. Però el Senyor ha estat bo amb mi. No he perdut la feina i estic gairebé recuperat», diu ara per videoconferència. Bledsoe és un dels més de sis milions de nord-americans que han contret el virus, una plaga que suma 190.000 morts, un de cada quatre morts per covid-19 al món. Aquesta taca en el prestigi de la primera potència mundial, incapaç de doblegar, encara que fos puntualment, la corba de contagis, ha complicat enormement la reelecció de Trump quan cavalcava cap al seu segon mandat amb una economia ancorada en la plena ocupació, les borses desfermades i el major increment dels salaris en dècades.

Els llums de la seva presidència estrident han donat pas a la pitjor

recessió des dels anys trenta del segle passat i una gestió de la pandèmia que només aprova el 39% dels nord-americans, segons la mitjana dels sondejos de FiveThirtyEight. El 57% la censura. Però podria haver estat pitjor, perquè Trump ha mantingut gairebé intacte el suport entre les seves bases conservadores i, tot i que va per darrere de Joe Biden en les enquestes, manté les opcions de ser

reelegit. «No nego que hagi comès algun error, però va adoptar mesures importants, com restringir els viatges des de la Xina o accelerar el desenvolupament de la vacuna. No és culpa seva que jo em posés malalt», diu Bledsoe des del

jardí de casa seva a Fairmont, un poble miner deprimit. Al novembre, tornarà a votar-lo.

A la frontera

«Jo hauria deixat que el virus seguís el seu curs natural. És la sobrereacció a la pandèmia la que més mal ha fet. Fixa't en les classes virtuals dels nens. Perdran l'any i psicològicament quedaran tocats». Com molts seguidors del líder republicà, a Bledsoe li agradaria que Trump tuitegés menys i adoptés cert decòrum presidencial, però dona més importància a les seves accions que a les seves paraules. Parla de la seva política a la frontera, del nomenament de jutges conservadors o aquesta economia ara encallada. «No conec cap altre polític que es preocupi tant pels treballadors i la gent comuna. I per primera vegada en molt temps, puc dir que estic millor que fa quatre anys», afirma.

L'extrema polarització que impera als Estats Units no només és política. És també geogràfica, racial i de classe. Els demòcrates s'han convertit en el partit de les ciutats, les pròsperes regions costaneres i les minories, mentre el gruix de l'electorat republicà prové de les zones rurals, les petites ciutats i els suburbis menys poblats. Dit d'una altra manera, l'Amèrica més blanca, homogènia i tradicional. L'encert de Trump ha consistit a identificar els corrents d'insatisfacció que recorren aquesta meitat de país per explotar-los políticament apel·lant a les pors més primàries de l'electorat. L'ansietat davant dels canvis demogràfics i socials. El malestar amb la globalització. Els estralls generats per les drogues. El desencant amb les elits governants. O la sensació generalitzada que el somni americà s'ha esvaït.

Tòtems culturals

«Trump és la continuació d'una branca en el republicanisme que és profundament patriòtica i nacionalista. Entronca més amb Eisenhower i Nixon que amb la dreta ortodoxa de Reagan. Conservador en l'àmbit social i progressista en l'econòmic, una combinació que rarament falla», opina l'acadèmic de la Universitat George Mason F. H. Buckey, qui va escriure discursos per al novaiorquès en la seva campanya del 2016. Aquesta fórmula l'ha combinat amb l'apropiació d'assumptes que solien ser patrimoni de l'esquerra i la defensa sense pal·liatius dels tòtems culturals de l'Amèrica conservadora, des de les armes a la lluita contra l'avortament, les energies fòssils o l'alineament amb Israel. I tot això barnissat amb la retòrica populista.

«Els demòcrates han perdut de vista el seu electorat tradicional, des dels agricultors als obrers industrials, i molts senten que no només han perdut interès en ells, sinó que els miren amb cert menyspreu», afegeix Buckley. Hillary Clinton va parlar dels «deplorables», Barack Obama dels «ressentits que s'aferren a les seves armes i la seva religió», frases que el trumpisme ha convertit en orgullosos crits de guerra per expressar el seu rebuig a l' establishment demòcrata.

Aquesta classe dirigent, de la qual Biden ha format part durant gairebé mig segle, genera poques simpaties a l'interior de l'estat de Nova York. Rodney Strange dirigeix el Partit Republicà al comtat de Chamung, on Mark Twain va passar part de la seva vida. La regió ha vist dies millors i ni tan sols la bonança anterior a la pandèmia ha servit per revitalitzar la seva precària economia. «Aquí gairebé no ens hem beneficiat de la recuperació. La majoria de llocs de treball són de salari mínim i encara esperem que es materialitzi el pla d'infraestructures», reconeix aquest catòlic practicant, que combina la política amb una feina de cap de cuina en un restaurant local. Però ho atribueix principalment a les polítiques del governador demòcrata, Andrew Cuomo, començant pels elevats impostos que es paguen a l'estat.

«Aquí la gent està cansada que res canviï. Aquest comtat va votar per Trump perquè no era un polític i va prometre canviar l'ordre establert i drenar el pantà a Washington», assegura en una conversa telefònica. «No m'agrada tot el que surt de la seva boca, però ha aconseguit atraure molta gent que no participava en el procés polític i ha complert la majoria de les seves promeses». La lluita contra la corrupció no està entre elles. Trump ha enplenat l'Administració dels seus acòlits i lobbistes de diferents indústries, mentre diversos assessors més propers eren condemnats als tribunals.

Però en aquests anys el missatge ha estat sovint més efectiu que els resultats obtinguts. Ho sap bé Glenn Brunkov, un agricultor i ramader blanc de cinquena generació a Kansas. «Els ingressos han estat força pobres, els pitjors en molt de temps», diu mentre espera al cotxe que el seu pare surti del dentista. «La guerra comercial s'acarnissa amb els preus i, tot i que comencen a remuntar, ha estat dolorós». Una cosa semblant podria dir-se del proteccionisme industrial del president, que no ha aconseguit frenar la deslocalització d'empreses.

Xina i Mèxic

Però són molts els que pensen que era necessari renegociar la relació comercial amb la Xina o Mèxic, als que Trump ha culpat constantment dels problemes del seu país. «Aquesta correcció era necessària per poder garantir el nostre futur i estic orgullós que el president hagi plantat cara», afegeix Brunkov, que es disposa a votar novament el líder republicà al novembre, de la mateixa forma que el gruix del seu sector, segons prediuen les enquestes.

En aquests quatre anys, Trump no ha fet cap esforç per estendre la mà a aquesta altra Amèrica horroritzada amb la seva retòrica, la seva xenofòbia o les seves tendències autoritàries. Només ha cuidat les seves bases, essencialment la població blanca, que li va donar gairebé nou de cada deu vots el 2016. D'aquí surt el seu votant prototípic: un home de més de 49 anys, protestant, sense estudis superiors i resident als suburbis. Però no és necessàriament aquest obrer amb l'aigua al coll que s'ha descrit sovint. Un terç dels seus votants guanya més de 50.000 dòlars a l'any; un altre terç, més de 100.000, segons un estudi.

I és també molt probable que molts d'ells només hagin escoltat una versió de la seva presidència. La que expliquen a la ràdio Rush Limbaugh o Alex Jones o a la televisió Fox News, el canal de notícies més vist de país. Un canal que el dirigent republicà Bill Kristol ha descrit com a «pura propaganda», mentre la historiadora presidencial Nicole Hemmer deia que «és el més semblant a una televisió d'Estat» que hagi tingut el país. Fox no només defensa Trump incansablement, sinó que trafica amb les mateixes teories conspiratòries que el president.

En els últims mesos no deixa d'insistir amb l'esporàdica violència de les protestes racials, al mateix temps que presenta els demòcrates com un partit segrestat per l'extrema esquerra i els anarquistes. Un missatge que ha convençut un sector substancial de l'audiència. «Aquestes eleccions decidiran si seguim sent un gran país o traiem el cap cap a l'abisme», diu Bledsoe, el paramèdic de Virgínia Occidental. «Si Biden guanya, en quatre anys no reconeixerem el nostre país.», adverteix.