El Ministeri de Sanitat i les comunitats abordaran aquesta tarda en el Consell Interterritorial l'actualització del pla de resposta primerenca davant el coronavirus per mirar de frenar aquesta segona onada. Sobre la taula hi haurà la possibilitat d'aplicar un toc de queda, que demanaran, com a mínim, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana. Sol·licitaran que s'imposi al seu territori si no s'accepta la seva implantació a tot Espanya. Andalusia també s'hi sumarà, però circumscrivint l'àmbit d'ampliació a Granada i la seva àrea metropolitana. Catalunya, Euskadi, Galícia i La Rioja també s'han mostrat obertes a considerar-la si ajuda a controlar l'expansió del virus.
El toc de queda és una mesura que, segons el Govern, requeriria la declaració de l'estat d'alarma, que podria «adoptar-se en una part del territori o en tot», tot i que ni tots els juristes ni totes autonomies comparteixen aquest diagnòstic. Andalusia, per exemple, ha elevat una consulta al seu Tribunal Superior per si pot implantar-lo sense necessitat de recórrer a aquest instrument jurídic excepcional que el PP va anatemitzar durant la primera onada de la pandèmia.
L'estat d'alarma és un dels escenaris que ja contemplava el pla de resposta primerenca davant el coronavirus consensuat entre el Govern i les comunitats el mes de juliol passat per aturar els brots que progressivament s'anaven desencadenant per tot el país. Es tractava de l'últim de tres, dissenyat per quan ni les mesures autonòmiques ni les actuacions coordinades del Ministeri tinguessin els seus efectes per contenir la propagació del virus.
El pla de resposta de Sanitat
Fa dies que per l'actualització del pla se sotmet a revisió i la seva versió final podria quedar definitivament aprovada aquesta tarda en la reunió del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut si passa abans el filtre de la Comissió Pública de Salut, convocada a les 12.00 hores, han informat Efe fonts d'aquest departament.
En un esborrany inicial de l'actualització del pla conegut la setmana passada, el Ministeri proposava un sistema d'indicadors i alertes per regular unes respostes mínimes comunes de restriccions a tot el territori davant l'expansió de la Covid. La idea era establir quatre nivells d'alerta per determinar «unes actuacions mínimes, proporcionals» al nivell de risc de transmissió del coronavirus i que garanteixin una coordinació suficient entre les comunitats autònomes.
No obstant, com ja va advertir dilluns el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, era un esborrany sobre el qual es treballaria fins a l'últim minut, per la qual cosa tindria moltes modificacions. De fet, en el dia d'avui s'hi està treballant per afegir les diferents aportacions que han fet les autonomies a l'esquelet preparat per Sanitat; el document final que es presenti avui comptarà amb entorn d'uns 8 indicadors principals i 15 més de complementaris per actuar en funció del risc.
La postura de les comunitats
El toc de queda podria ser una d'aquestes mesures que es debatran, segons han avançat diversos representants autonòmics. La precursora en plantejar aquesta figura, decretada en l'actualitat, per exemple, en ciutats com París i vuit àrees metropolitanes, va ser la Comunitat de Madrid; la seva proposta és que pugui prolongar-se des de la mitjanit i les sis del matí per perjudicar al menys possible bars i restaurants i evitar 'botellons' i festes en vivendes.
De fet, la Conselleria de Sanitat madrilenya presentarà divendres una ordre, que entrarà en vigor dissabte, amb possibles tancaments d'activitat per hores per reduir els contagis de coronavirus, especialment entre els joves. Així ho ha indicat la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, que ha eludit utilitzar l'expressió «toc de queda».
Les autonomies estan obertes a plantejar-se la mesura. Entre les més convençudes hi ha Castella-la Manxa i el País Valencià. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha advocat perquè es faci un «plantejament enformat a nivell nacional» en restriccions com el toc de queda. «Es pot dir toc de queda o que no quedem», ha especificat.
El País Valencià ja va avançar dimecres que estudia la possibilitat de demanar al Govern el toc de queda en el seu àmbit territorial malgrat tractar-se d'una de les regions amb millors indicadors; i Astúries també ha mostrat la seva disposició a estudiar la possible aplicació d'aquesta mesura amb caràcter nocturn si l'Executiu considera que pot ser eficaç. Catalunya també té el toc de queda sobre la taula a causa de la mala evolució de les dades del virus en la comunitat.
De la mateixa manera, el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno, ha demanat a l'Executiu central que, si el toc de queda és una mesura efectiva i recomanada per tècnics i experts per la recrudescència de la pandèmia del coronavirus, prengui una decisió unànime respecte a això i que s'adopti per al conjunt del país.
Per la seva banda, el 'lehendakari', Iñigo Urkullu, s'ha mostrat «obert a la reflexió» sobre l'adopció d'un nou estat d'alarma a l'Estat i l'aplicació del toc de queda, però si abans s'han pres totes les mesures preventives i no han sigut suficients, i si la seva aplicació és gestionada des de les comunitats autònomes.
La presidenta de La Rioja, Concha Andreu, ha avançat que tot i que entre les mesures restrictives adoptades per a la seva comunitat -com el seu tancament perimetral- no hi ha el toc de queda, aquesta qüestió «s'adoptaria també si fos necessària, una vegada que el Govern d'Espanya articuli la seva figura legal».
El 'conselleiro' gallec de Sanitat, Julio García Comesaña, ha considerat que aquesta eina és «interessant», però ha demanat criteris objectius per determinar com i on s'aplica i també definir exactament «què és».
Per contra, les Canàries, la regió amb els millors indicadors de tot el país, demanarà que se l'exclogui si el Govern estableix un toc de queda per a tot el país, ha anunciat el president de l'arxipèlag, Ángel Víctor Torres. Tampoc les Balears es planteja per ara implantar el toc de queda perquè allà no és una «mesura prioritària», segons ha dit el portaveu del Comitè Autonòmic de Gestió de Malalties Infeccioses de les Balears, Javier Arranz.
