La nit del divendres 13 de novembre del 2015, quan pistolers jihadistes van matar 130 persones a la sala Bataclan i altres punts de París, el general sevillà de la Guàrdia Civil Manuel Navarrete visitava Irlanda amb la seva dona. L'endemà al matí, el llavors cap antiterrorista d'Europol, ja a la seva base de La Haia (Holanda), va activar una cèl·lula d'intel·ligència policial. El seu nom: Fraternité. Qui va batejar el dispositiu dirigeix avui el CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), que reuneix dades de la Policia, Guàrdia Civil, els Mossos, l'Ertzaintza i el CNI.

París estava en xoc. Com va funcionar Fraternité?

Fraternité era un equip conjunt de treball que va destacar 25 especialistes a França i Bèlgica juntament amb els investigadors. El repte que tenia davant era un atac a múltiples escenaris, molt sofisticat, amb molta informació, amb continuïtat en el temps i amb víctimes i suïcides al mateix escenari. Hi vam veure connexió amb Bèlgica i amb la criminalitat ordinària, el tràfic de drogues i de documents... Hi vam afegir especialistes en intel·ligència financera, en tràfic d'armes i en les xarxes socials, perquè buscàvem geolocalitzacions dels terroristes.

S'esperaven aquell atac?

Havíem detectat actuacions preocupants. A Bèlgica s'havien fet detencions, alguna on hi va haver un tiroteig i van morir terroristes en un pis... Vèiem que s'incrementaven les capacitats del Daesh a Europa, però no teníem la connexió completa que ens fes pensar que poguessin arribar a concebre, preparar i executar amb aquesta precisió i sofisticació atacs massius a escenaris múltiples i amb suïcidis.

Dos assassins havien combatut per a l'Estat Islàmic al Iemen i Síria. Els jihadistes retornats són la gran amenaça?

Els retornats -d'Espanya en van sortir uns 200- són una preocupació permanent per a les forces de seguretat de la Unió Europea. Dels que se'n van anar i van sobreviure a la jihad n'han tornat a Europa un 30% en diferents onades; d'altres estan en mans d'autoritats kurdes o iraquianes. A més del potencial perill que tenen aquestes persones, entrenades a Síria i l'Iraq, al CITCO també ens preocupa la seva potencial creació de radicalització, de manipular i incitar a accions violentes persones del seu entorn. Ara és molt important lluitar contra la seva propaganda.

I com s'hi lluita?

El 2019 i el 2020, més d'un 60% de les detencions són per propaganda, incitació o humiliació de les víctimes. I es treballa amb Facebook, Twitter, Telegram... perquè eliminin aquesta propaganda. A Telegram, una operació de la Guàrdia Civil i la policia belga ha aconseguit limitar al mínim la propaganda del Daesh. S'ha traslladat a altres llocs; ara s'han atomitzat a Snapchat, a TikTok...

L'assassí del professor Paty tenia col·laboradors i contactes a Rússia. Alguns llops no són tan solitaris... Sí que ho era el que planejava matar a Barcelona amb un ganivet, però tenia problemes mentals...

Hi ha un índex important de problemes mentals en molts dels anomenats «llops solitaris». Parlem del llop solitari perquè veníem d'un terrorisme tradicional més estructurat, jerarquitzat i visible, com el d'Al-Qaeda. Però el Daesh és el terrorisme del mil·lenni, el terrorisme de la propaganda, la incitació... el terrorisme total, per la seva falta de límits. La seva incitació porta persones a convertir-se en terroristes d'un sol ús, que actuen una sola vegada. I la majoria de detencions són d'una sola persona, i no de grups, com el que va atacar Bataclan o el que vam patir a Barcelona. Però jo no parlaria de llop solitari, una expressió amb connotacions romàntiques; prefereixo «terroristes solitaris».

L'assassinat d'un mestre atemoreix un sector específic. Està variant l'objectiu del terrorisme jihadista?

Aquest terrorisme pot utilitzar fórmules sofisticades, com la concentració d'efectius amb preparació militar, però també sempre ha considerat que qualsevol atemptat suma a l'hora de crear inseguretat. El que intenta és que fins i tot en un restaurant ens sentim insegurs, que creguem que una persona, amb un ganivet que li ha posat el cambrer, ens pot apunyalar. És multiforme: mitjans sofisticats i mitjans simples.

Houli Chemlal, supervivent de la cèl·lula de Ripoll, diu que està penedit. Poc creïble. Per què fracassa la desradicalització de jihadistes a la presó?

Espanya és pionera en mecanismes per detectar la radicalització a les presons, i això està sent efectiu, potser no al 100%, però dona fruits.

Com percep el jihadisme la pandèmia?

Intenta posar en evidència que els sistemes occidentals no funcionen. L'anomenen «el virus d'Al·là», com si fos un càstig per als jueus i els no musulmans. Intenten fer un ús propagandístic de la pandèmia. Altres terrorismes inciten al contagi, a tossir als jueus, per exemple, o a crear sentiments antimusulmans o antixinesos culpant-los de la situació. El Daesh no ha ordenat canviar les seves tàctiques en la pandèmia: creu que si els estats estan febles, un atac terrorista els farà més febles encara.