22 de novembre de 2020
22.11.2020
Diari de Girona

El Rei emèrit hauria de pagar 5,8 milions a Hisenda si se li acrediten diners a Jersey

Un recàrrec de 405.000 euros encariria una regularització de Joan Carles de Borbó amb l'Agència Tributària només per la suma que se li estima al paradís fiscal «Per a béns o comptes a l'estranger no declarats al fisc no existeix la prescripció», afirma Carlos Cruzado, president del sindicat d'Hisenda Gestha

21.11.2020 | 23:57
El Rei emèrit, Joan Carles de Borbó, en una imatge del 2019.

El contribuent espanyol Joan Carles de Borbó i Borbó hauria de pagar voluntàriament 5.805.000 euros a l'Agència Tributària si volgués regularitzar la possessió de només una part de la fortuna personal que estudia la Fiscalia del Tribunal Suprem.

És el resultat de la declaració complementària d'IRPF que, amb comentaris de Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d'Hisenda GESTHA, ha pogut simular El Periódico. I únicament sobre la quantitat estimada de deu milions d'euros, que formaria part d'una de les investigacions que la Fiscalia del Tribunal Suprem fa per determinar si hi ha delicte, i de la qual ha parlat la fiscal general, Dolores Delgado.

Aquest exercici només és una aproximació. A hores d'ara no hi ha manera rigorosa de sumar el total de la fortuna del Rei emèrit. Cap de les quantitats que han aflorat a l'opinió pública per diverses vies constitueixen de moment proves. Són, i no totes, anotacions periodístiques i elements de les investigacions dels fiscals dins i fora d'Espanya que, en alguns casos, van cap a l'arxiu per prescripció o aplicació del precepte d'inviolabilitat.

Carlos Cruzado assenyala aquesta primera dificultat per començar a fer comptes: «No es coneix l'import real del suposadament defraudat». Una part important dels ingressos i despeses que s'atribueixen al Rei emèrit, a més, es van poder produir durant l'etapa en què era inviolable, fins al dia que va abdicar, el 19 de juny del 2014. I aquest privilegi de la inviolabilitat, segons l'opinió de Cruzado, «xoca amb el concepte que Hisenda som tots». A cobert de sancions de la Hisenda espanyola queden, per tant, els moviments en les fundacions Lucum i Zagatka que investiga el fiscal suís Yves Bertosa, incloses la suposada donació de cent milions de dòlars (64,8 milions d'euros al canvi de l'època) que el 8 d'agost del 2008 li va fer a Joan Carles el rei de l'Aràbia Saudita, o una anterior, de cinc milions de dòlars, que li hauria donat el president del Kazakhstan l'octubre del 2002 (segons va revelar elDiario.es), o una percepció de 6,5 milions d'euros que suposadament va entrar el desembre del 2008 a favor de Zagatka (segons El Confidencial), o, en fi, l'entrega de 65 milions d'euros a Corinna Larsen el setembre del 2012, relatada per ella a l'excomissari de policia José Manuel Villarejo.


Alertes del SEPBLAC

Posteriors a l'abdicació són els moviments que haurien sigut objecte de les alertes del SEPBLAC (Servei de Prevenció del Blanqueig de Capitals): els de comptes milionaris a l'illa de Jersey i despeses en els exercicis 2016, 2017 i 2018 amb targetes opaques suposadament nodrides pel magnat mexicà Allen Sanginés-Krause. Si a cada un d'aquests exercicis Joan Carles va gastar més de 275.000 euros, el cas, per superar els 120.000 euros de quota defraudada (el 43,6%), entraria al terreny del delicte fiscal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook