03 de desembre de 2020
03.12.2020
Diari de Girona

El Congrés aprova els pressupostos de l'Estat amb 188 vots gràcies al suport d'ERC, PDeCAT, PNB i Bildu

Els comptes aniran ara al Senat abans de la seva aprovació definitiva

03.12.2020 | 18:25
El ple del Congrés dels Diputats, durant el debat de les esmenes a la totalitat dels pressupostos de l'Estat per al 2021.

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous els pressupostos generals de l'Estat per al 2021 amb una àmplia majoria de 188 vots, 12 per sobre de la majoria absoluta, gràcies al suport del PSOE, Podem, ERC, PDeCAT, PNB, Bildu, Compromís, Més País, Teruel Existe, Nueva Canarias i Partit Regionalista Càntabre. S'hi han oposat 154 diputats PP, Vox, Cs, JxCat, BNG i CUP, i vuit diputats no han emès el seu vot. Els comptes aniran ara al Senat, on els grups poden tornar a presentar esmenes. Si el Senat introdueix alguna d'aquestes esmenes, la Llei tornarà al Congrés abans del 31 de desembre perquè ratifiqui els canvis o bé aprovi els pressupostos tal com estan ara.

Els grups han aprovat una a una totes les seccions dels comptes de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, fruit dels acords assolits entre el govern espanyol i una majoria reforçada que inclou les formacions que van donar suport a la investidura.

De fet són els comptes que han obtingut més suports des del 2007, quan Zapatero va aconseguir el 'sí' de 190 diputats. Estan molt per sobre els últims comptes de Mariano Rajoy, que els va aprovar per la mínima amb 176 vots.

Ho han fet a la culminació de tres dies de debats marcats per l'enfrontament entre la dreta i els partits que donen suport al govern. El més significatiu el que han mantingut l'exalcalde socialista de sant Sebastià, Odón Elorza, i la portaveu de Vox, Macarena Olona. Elorza ha denunciat des de la tribunal que està essent assetjat a les xarxes socials per seguidors de la ultradreta i ha criticat els "actes permanents de provocació i amenaça" dels diputats de Vox.

L'acord amb ERC passa perquè els comptes incloguin inversions directes i transferències a Catalunya per valor de 2.300 MEUR, així com per l'aixecament del control financer a la Generalitat que va imposar el ministre Cristóbal Montoro i un compromís d'estudiar com evitar el 'dumping fiscal' de Madrid.

Els quatre diputats del PDeCAT també han votat a favor dels comptes fruit d'un acord per al traspàs de 232 MEUR a la Generalitat per a Rodalies, així com canvis a la Llei d'Universitats per permetre que les universitats no presencials semipúbliques puguin contractar personal associat en les mateixes condicions que les públiques.

Arrimadas critica els acord amb ERC i Bildu

Malgrat que Cs havia mostrat la seva disposició de negociar els pressupostos, l'acord amb els republicans va desbancar finalment el partit d'Arrimadas, que ha votat en contra dels pressupostos com la resta de formacions de la dreta criticant les concessions als "separatistes".

Des de la tribuna la líder de Cs ha assegurat que durant la tramitació la seva formació ha aconseguit "frenar bogeries" als pressupostos però ha retret a Sánchez que hagi optat finalment per un acord amb ERC i Bildu. "Otegi i Junqueras no donen suport a aquests pressupostos perquè siguin bons per a Espanya", ha dit.

El PDeCAT recorda a JxCat el 'sí' del 75% dels diputats catalans

El portaveu del PdeCAT, Ferran Bel, ha aprofitat l'última intervenció per recordar que aquests pressupostos compten amb el suport del 75% dels diputats catalans al Congrés. "Alguns hem assumit una responsabilitat" per "intentar que uns pressupostos que no són els que haguéssim fet nosaltres siguin millors de com van entrar a la cambra". En tot cas ha recordat al govern de Sánchez que cal fer "passos valents i ferms" a Catalunya.

Rufián "Si el cost és que ens diguin traïdors, ho faríem 450 vegades"

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, també ha volgut tancar el debat assumint el "cost" de l'acord. "Si el cost d'acabar amb el 155 financer, tenir ajudes per a autònoms i acabar amb que es faci fora la gent a puntades o se'ls talli l'aigua i la llum en mitat d'una pandèmia és que ens diguin traïdors, aquí estem, perquè ho faríem 450 vegades més", ha afirmat. "Entre electoralisme o vida sempre elegirem vida", ha conclòs.

Esmenes retirades per evitar la caiguda dels comptes

Els republicans van retirar aquest dimecres a la tarda dues esmenes a la totalitat que havien presentat a les seccions del Tribunal Constitucional i de la Casa Reial. Ho van fer per evitar que -com havia passat amb algunes esmenes parcials- les formacions de la dreta les votessin per forçar la caiguda dels pressupostos, perquè una sola secció rebutjada implica la devolució dels comptes.

De fet, durant les votacions telemàtiques d'aquest dimecres PP, Cs i Vox ja van votar a favor d'algunes esmenes d'ERC i de Junts, fet que va comportar la seva aprovació malgrat que les dues formacions del govern, PSOE i Podem, hi van votar en contra. Entre altres, una d'ERC que destina 370 MEUR més a programes dedicats a Educació Infantil de 0 a 3 anys, Formació professional i reforçament dels centres de Primària i Secundària, aprovada amb el vot en contra del PSOE i de Podem.

El pressupost del Rei obté el suport també del PP, Cs i Vox

Contràriament al que han fet a la resta de seccions, la 01, que correspon al pressupost de la Casa Reial ha obtingut el suport del PP, Cs i Vox, i ha obtingut així un aval ampli de la cambra, 265 vots a favor, 63 en contra i 3 abstencions. Els populars també han votat a favor de les seccions del Tribunal Constitucional i el Consell d'Estat.

L'executiu espanyol ha comptat amb els suport també del PNB i de Bildu. Amb el PNB a canvi, entre altres, de la venda a l'Ajuntament de Sant Sebastià dels quarters de Loyola, modificacions per incentivar la participació empresarial de centres tecnològics i incentius a la producció d'energia eòlica, a més d'inversions per 30 MEUR.

Pel que fa a Bildu, els abertzales ja van anunciar la setmana passada el suport als comptes per primera vegada a la seva història. La proposta de la direcció va obtenir l'aval del 91,5% de la militància. L'objectiu de Bildu, segons el propi partit, és "ser agents proactius" i "buscar aliances que tinguin com a objectiu ampliar i blindar els drets de les persones", a més de "posar fre a les dretes i a les seves polítiques retrògrades".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook