El Tribunal Constitucional s´ha trencat a l´hora de resoldre el recurs d´empara interposat per un sindicalista gallec, que va ser condemnat per un delicte d´ultratges a la bandera, per instar a cremar-la durant una protesta sindical realitzada davant de l´Arsenal Militar de Ferrol el 2014. Cinc dels onze magistrats que formen part actualment del tribunal de garanties han anunciat que presentaran vots particulars, en entendre que aquesta conducta s´ha d´emmarcar dins de la llibertat d´expressió i, per tant, no és constitutiva de delicte.

Els cinc magistrats tenen molt present la sentència de Tribunal Europeu de Drets Humans que el març de 2018 va condemnar Espanya a indemnitzar amb 7.200 euros Enric Stern i Jaume Roura, condemnats el 2007 a 15 mesos de presó per injúries a la Corona per haver cremat a Girona una fotografia del rei Joan Carles.

Fonts de l´alt tribunal temen que aquesta condemna torni a produir-se, sobretot tenint en compte que, a diferència del cas dels joves de Girona, en el del representant del sindicat Confederació Intersindical Galega, condemnat a pagar una multa de 1.260 euros , no es va arribar a cremar cap bandera, circumstància per la qual el delicte es considera comès només per les paraules que va proferir.

Això opinen els altres sis magistrats del Constitucional. Entenen que les expressions del sindicalista Pablo Fragoso, durant unes protestes per l´acomiadament d´unes treballadores de la neteja de les instal·lacions militars, van ser innecessàries, no tenen cap tipus de relació amb les seves reivindicacions i, per tant, no poden estar emparades en cap cas per la llibertat d´expressió. La seva intervenció va ser interrompuda per un toc de corneta i Fragoso va assegurar: «Aquí teniu el silenci de la puta bandera» i també «és necessari calar-li foc a la puta bandera».

L´antecedent d´Estrasburg ha trencat els blocs tradicionals en què es divideix l´alt tribunal i entre els magistrats que han anunciat que presentaran un vot particular hi ha la seva vicepresidenta, Encarnación Roca, i Andrés Ollero, tots dos emmarcats en el sector conservador. Els altres tres magistrats discrepants són Cándido Conde-Pumpido, Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer, de sensibilitat progressista. Xiol i Balaguer són els que solen formular vots particulars, als quals se sumava Fernando Valdés, que va haver de renunciar a formar part del tribunal en obrir-se judici oral contra ell per un episodi de violència masclista.

La sentència, el sentit de la qual es va avançar ahir, es coneixerà en la seva totalitat en els propers dies, quan també estiguin redactats els vots particulars discrepants que s´han anunciat. La seva redacció ja va ser portada al ple del passat mes de novembre sota ponència d´Andrés Ollero, que era partidari de concedir l´empara, però va ser rebutjada amb la mateixa majoria per la qual ara ha sortit endavant la sentència definitiva, de la qual s´ha ocupat Antonio Narváez.