La ministra d'Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, va negar que hi hagi passivitat a Hisenda en relació amb les regularitzacions que ha presentat el Rei emèrit i va advertir que aquestes «no acaben cap procés», sinó que l'Agència Tributària actuarà com amb qualsevol contribuent comprovant si la regularització que ha presentat Joan Carles I és «completa i veraç».

Així ho va afirmar Montero durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en ser preguntada per les denúncies de passivitat que han realitzat Unides Podem i altres partits contra el Ministeri d'Hisenda i en resposta també a la denúncia dels Tècnics d'Hisenda, que la setmana passada van acusar el Ministeri de no haver obert una inspecció fiscal al Rei emèrit malgrat tota la informació que ha anat apareixent sobre les seves finances.

«Vull afirmar amb rotunditat que és fals que el Ministeri d'Hisenda hagués tingut coneixement de qualsevol tipus d'informació que no hagi donat lloc a les actuacions habituals que es fan per part de tots els contribuents», va assegurar la ministra.

Montero va defensar que l'Agència Tributària és «absolutament professional», respon a criteris tècnics i té «especial cura» perquè es compleixi amb les obligacions tributàries. Per això, va assenyalar que «als efectes de la Llei tots els contribuents són iguals».

En aquest context, va deixar clar que «una regularització no acaba cap procés», sinó que «es complementa amb un altre tipus d'actuacions per constatar que es compleix amb la legalitat», és a dir, que la regularització presentada és «veraç i completa».

D'altra banda, el Congrés viurà un nou intent per investigar les finances de Joan Carles I després d'haver conegut que ha fet una segona regularització davant Hisenda. Els grups parlamentaris d'ERC, Junts, PDeCAT, la CUP, EH Bildu, BNG, Més País, Compromís i el PNB van registrar ahir al Congrés una altra petició perquè la cambra obri una comissió d'investigació sobre el Rei emèrit.

El PNB es va sumar a aquesta iniciativa que la resta ja va presentar el passat mes de desembre després de la primera regularització que va presentar l'excap d'Estat. Llavors no va tenir èxit. Unides Podem no ha signat aquest cop per demanar aquesta comissió, perquè creu que en ser «global» no tindrà èxit, tot i que no descarta avalar-la a la Mesa del Congrés quan es voti. El partit morat va veure com el PSOE, PP i Vox van tombar el passat mes de gener una altra petició que fins i tot s'havia guanyat el suport dels lletrats de la cambra.

No obstant això, socialistes, populars i ultres van defensar que no és tasca del Congrés controlar la direcció de l'Estat i van menysprear aquesta comissió que volia centrar-se en l'ús de targetes opaques per part del rei emèrit entre 2016 i 2018, dos anys després de la seva abdicació. Fins llavors, els lletrats de Congrés s'havien aferrat a la inviolabilitat del rei recollida a l'article 56.3 de la Constitució per vetar les anteriors propostes que feien referència a quan era cap d'Estat.

Ara aquests grups plantegen una comissió sobre «la trama vinculada a les presumptes il·legalitats i irregularitats comeses per membres de la Casa Reial i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l'Aràbia Saudita».

Incident de recusació

Per part seva, Esquerra Unida, el PCE i el Fòrum d'Advocades i Advocats d'Esquerra no es resignen al «no» del Tribunal Suprem a la seva querella contra el rei emèrit. Després del segon revés -el que es va produir contra la seva ampliació de la querella que ja havia estat rebutjada amb anterioritat-, han optat per interposar un incident de recusació contra el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, i els quatre magistrats que van signar amb ell l'acte en el qual donava per tancada la seva iniciativa i la interposada en el mateix sentit per Òmnium Cultural. L'alt tribunal entenia que no oferien més que retalls de premsa i recordaven que la Fiscalia té diverses diligències d'investigació obertes en relació amb Joan Carles I.

L'escrit dels recusants es basa en el fet que consideren que certs comentaris continguts en aquesta resolució «mostren una evident animadversió i hostilitat en titllar les parts querellants de professionals de l'acció popular».