Isabel Díaz Ayuso encara la campanya electoral madrilenya amb el vent completament a favor. La presidenta de la comunitat i candidata del PP aconseguiria part de l'objectiu amb el qual va llançar el seu repte del 4 de maig després de la frustrada moció de censura a Múrcia. El PP faria desaparèixer Ciutadans del mapa polític autonòmic, encara que seguiria necessitant el suport de l'extrema dreta de Vox per governar. La mobilització de l'electorat de dretes, superior a la dels votants progressistes a poques hores de l'inici de la campanya, catapultaria Ayuso i neutralitzaria les crítiques a la seva gestió de la pandèmia, que no són poques.
Segons l'enquesta preelectoral de la Comunitat de Madrid del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (Gesop) per a El Periódico i els mitjans del grup Prensa Ibérica com el Diari de Girona, el 45% dels madrilenys suspenen la gestió que ha fet Ayuso del coronavirus i el 35,3% l'aproven. Un 17,2% es queda en un ambigu «ni bé ni malament». La valoració divideix amb claredat els electors de dretes i d'esquerres: opinen positivament la gran majoria de votants del PP, Vox i, en menor mesura, Ciutadans, mentre que els que van donar suport en les últimes eleccions autonòmiques a PSOE, Més Madrid i Unides Podem critiquen la gestió de l'executiu autonòmic.
Aquesta divisió d'opinions entre els madrilenys es plasma també quan se'ls pregunta per les causes de la greu incidència de la pandèmia a la comunitat. Un terç dels enquestats (36,9%) eviten posar el focus en la gestió d'Ayuso i argumenten que l'impacte ha estat més gran perquè és una zona d'Espanya més poblada. Però un altre terç (32,7%) sí que creu que la COVID ha afectat més Madrid perquè el Govern autonòmic ha prioritzat l'economia per sobre de la salut. La resposta més cridanera és que un 17,4% sosté que, en realitat, els efectes de la pandèmia a Madrid han estat similars als d'altres autonomies.
Els votants dels partits d'esquerres apunten més a la gestió i acusen Ayuso d'anteposar l'economia a la salut, mentre que els afins a formacions conservadores, o bé atribueixen la incidència superior del virus a la major població, o bé rebutgen la tesi que Madrid s'hagi vist més afectada que la resta d'Espanya. Els votants de Vox són els més dividits i dos de cada 10 atribueixen la situació a l'incivisme de la ciutadania. En qualsevol cas, ja sigui per una raó o per una altra, la majoria de l'electorat de dretes reconeix que la pandèmia s'ha acarnissat en la Comunitat de Madrid.
El treball de camp del sondeig es va efectuar, a partir de 800 entrevistes en línia, del 8 al 13 d'abril, és a dir, en ple foc creuat entre Ayuso i el president del Govern, Pedro Sánchez, sobre les xifres de contagis a l'autonomia, i coincidint amb els anuncis de mesures i inversions per a la recuperació econòmica per part del Govern central.
Tendències estables
No sembla que això hagi variat en excés unes expectatives electorals que es mantenen estables des que es van convocar els comicis. Fins i tot des que Pablo Iglesias va buscar el cop d'efecte d'abandonar l'Executiu per plantar-li cara a Ayuso.
El PP obtindria el 39,3% dels vots i 56-57 escons (ara en té 30), el que significa que absorbiria per complet als 26 diputats que va aconseguir Ciutadans el 2019. El partit taronja, amb un 3,4% dels sufragis, no arribaria a la barrera legal del 5% que dóna accés a l'Assemblea de Madrid, on el llistó de la majoria absoluta està fixat en 69 parlamentaris. Ayuso podria superar aquesta xifra amb l'ajuda de la ultradreta, que obtindria el 10% de les paperetes i 13-14 representants (avui en té 12).
A l'altre costat del tauler, les esquerres tornarien a fracassar en el seu intent de destronar el PP del poder després de 26 anys, i tampoc la maniobra d'Iglesias li serviria per superar el partit del seu ex-amic Iñigo Errejón. El PSOE, amb Ángel Gabilondo com a candidat i força més votada a les últimes autonòmiques, retrocediria de 37 a 33-34 escons i el 23% dels vots. Unides Podem milloraria poc els seus 7 diputats actuals i passaria a 9-10 parlamentaris. I totes dues forces veurien migrar a part dels seus votants cap a Més Madrid, que passaria de 20 a 23-24 representants, confirmant-se com a tercera força de l'Assemblea autonòmica.
Amb Mónica García com a presidenciable, Més País atrauria una quarta part dels que van triar la papereta de Podem el 2019 i dos de cada 10 votants socialistes. Amb tot, Gabilondo és el líder més ben valorat (4,6), encara que només una dècima per sobre d'Ayuso, i el PSOE és, juntament amb Cs, la força amb més indecisos entre el seu electorat. La pitjor nota se l'emporta Iglesias (2,4), que només aconsegueix aprovar entre els seus.
