El Congrés va aprovar ahir la pionera llei de protecció a la infància davant de la violència, batejada com a «llei Rhodes» en referència al pianista James Rhodes, que va patir un calvari d'abusos sexuals a la seva infància i, al costat d'organitzacions en defensa dels drets dels infants, ha lluitat sense descans perquè Espanya aprovi una de les normatives més avançades del món en la prevenció de les agressions a menors i la reparació de les víctimes. La norma inicia ara la seva tramitació al Senat, amb la previsió que arribi al BOE al juny, si els terminis no es dilaten.
Tal com va explicar Ione Belarra en el seu primer discurs com a ministra de Drets Socials al Congrés, aquesta llei busca enviar un «missatge nítid» a la societat espanyola, com en el seu dia va fer la llei contra la violència de gènere. «El missatge és que la violència contra els nens i nenes no és acceptable en cap de les seves formes». I és que, tot i que la ciutadania no sempre tingui consciència, les dades són esgarrifoses: es presenten més de 100 denúncies al dia de violència sobre nens en l'àmbit familiar i gairebé la meitat de les víctimes dels delictes sexuals són menors d'edat. I amb el confinament, el maltractament infantil ha acrescut.
Per això, les mesures contingudes en la norma, i que s'expliquen a continuació, van comptar amb un suport majoritari, tot i que diversos grups nacionalistes no van votar «sí» per motius competencials i Vox també s'hi va oposar.
Deure de comunicar
La llei estableix el deure de comunicar situacions de violència sobre nens, nenes o adolescents a l'autoritat competent tot i que no siguin constitutives de delicte.
Protecció en col·legis i esport
La norma crea la figura del coordinador de benestar i protecció en els centres educatius i defineix les seves funcions bàsiques per assegurar l'adequat funcionament dels protocols d'actuació davant d'indicis d'assetjament escolar, ciberassetjament, assetjament sexual i qualsevol altra forma de violència.
Especialització de la policia
S'estableix que les forces i cossos de seguretat tinguin unitats especialitzades i redueixin la pràctica de diligències innecessàries. I en l'àmbit de la justícia, fixa que un futur projecte de llei creï jutjats i fiscalies especialitzades. A més, es fa obligatòria la pràctica de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, el que evitarà que hagin de declarar moltes vegades al llarg del procediment penal.
La prescripció, fins als 50 anys
Gràcies a una esmena transaccional d'última hora, els terminis a partir dels quals prescriuen els delictes d'abusos sexuals començaran a comptar quan la víctima compleixi 35 anys, de manera que en les agressions més greus tindran temps de denunciar-se fins als 50 anys.
Síndrome d'alienació parental
En la tramitació parlamentària s'han introduït millores en l'àmbit de la lluita contra la violència masclista. Per exemple, la norma assenyala que «els poders públics han de prendre les mesures necessàries per evitar que plantejaments teòrics o sense aval científic que puguin suposar interferència o manipulació adulta, com l'anomenada síndrome d'alienació parental, puguin ser presos en consideració»
Delictes per internet
La llei crea nous tipus penals per castigar la incitació a través d'internet al suïcidi, a autolesionar-se, a realitzar actes sexuals i a trastorns alimentaris, com l'anorèxia i la bulímia.
