La violència que Israel llança des del cel sobre Gaza ara s’ha instal·lat en els seus carrers de les ciutats mixtes en què conviuen àrabs i jueus. Els enfrontaments entre veïns només sorprenen el sector jueu de la població, que porta dècades ignorant els àrabs. Ells, des de la vorera de davant, estan farts. «El que està passant és el resultat d’anys d’opressió, pobresa i governants violents cap als palestins dins d’Israel», denuncia Sama Falasteen.
Sama Falesteen no és el seu veritable nom. Aquesta noia de vint anys de Natzaret prefereix inventar-ne un. «Podrien arrestar-me», explica. Sama viu a Tel Aviv. Allà ha estudiat tota la seva carrera i és on treballa. Però la seva família és de Natzaret, al nord, la ciutat àrab més gran d’Israel. «Vaig haver de fugir de Tel Aviv i em van acollir a casa de la meva família», admet, tot afegint que «ara qualsevol lloc és molt insegur».
Al voltant del 21% de la població d’Israel és àrab. Gairebé dos milions d’israelians són descendents de palestins que durant la guerra de 1948 que va marcar la creació de l’Estat d’Israel no van abandonar les seves llars. Sama és una d’elles, i a Natzaret són la majoria. Allà on l’arcàngel Sant Gabriel va anunciar a Maria que tindria un fill. «Aquí tampoc arriben les bombes», diu en referència als coets llançats per Hamàs des de la franja de Gaza.
«Situació mai vista»
«La situació a Tel Aviv era molt aterridora per les bombes, però també per tots els ciutadans jueus atacant cada àrab que veuen», rememora. Des de dilluns s’han succeït una sèrie de fets que han portat Israel a un conflicte mai vist. «Estem veient una situació a les ciutats mixtes que mai abans havíem patit, inclosos els incidents d’octubre de 2000», els primers dies de la segona intifada, reconeix el comissionat de la Policia Nacional, Kobi Shabtai.
Una sinagoga en flames, vehicles cremats o marques a les portes de les llars àrabs són el símbol de la tensió que es viu en aquestes ciutats. A Lod, emblema durant anys de la convivència entre els ciutadans jueus i palestins d’Israel, els veïns protagonitzen disturbis en els últims dies. Només en aquesta ciutat 270 persones han estat detingudes. «Els palestins dins l’Estat d’Israel es van manifestar contra la decisió brutal i inhumana de desallotjar les famílies palestines de Jerusalem Est i tot el que va venir després», apunta Falasteen.
En les últimes dècades, l’arribada de grups d’extremistes jueus a les ciutats mixtes ha acabat d’esquerdar una convivència beneficiosa per a un sol bàndol. «Els jueus que estan participant en els violents disturbis contra els àrabs sempre han estat racistes i estaven esperant el moment adequat per actuar en conseqüència», denuncia Falasteen.
A Lod, la situació es va encendre després de l’assassinat a trets de Musa Hasuna, un pare de família palestí d’Israel, a mans de ciutadans jueus. Durant el seu enterrament, el desconsol es va convertir en indignació. Es van llançar pedres i còctels molotov i es van cremar vehicles. Netanyahu va declarar l’«estat d’emergència». Paral·lelament, el president Reuven Rivlin va denunciar el «pogrom» perpetrat per «una munió àrab assedegada de sang». Els incendis a sinagogues i escoles jueves han estat els pitjors auguris.
Resultat «devastador»
«Hi ha moltes armes entre la població civil i les forces de seguretat; si es fan servir, el resultat serà devastador», alerta la jove des de Natzaret. Moltes famílies palestines s’han despertat amb marques a les portes realitzades per extremistes jueus. Mentre part d’Israel assisteix atònit a l’odi que s’expressa, el Govern treu tota l’artilleria per contenir-lo. El primer ministre ha reconegut estar considerant el desplegament de tropes militars per sufocar la violència. Fins i tot preveu utilitzar detencions administratives, una tècnica per arrestar persones sense necessitat de judici.
