Davant el desacord del Govern al voltant de la llei Trans, alguns dels grups que donen suport a l’executiu, en concret ERC, JxCat, Més País, Compromís, Nova Canàries i la CUP, van impulsar una proposició de llei que recull els plantejaments de l’esborrany legal elaborat pel Ministeri d’Igualtat i que causa reticències a l’àrea socialista del Govern. Però la proposició de llei ni tan sols serà tramitada al Congrés. El PP i Vox van votar-hi en contra i el PSOE es va abstenir, el que va provocar que la iniciativa acabés sent descartada. Un altre xoc dins de l’executiu central, aquest cop evidenciat a l’hemicicle.

El text de la proposició recull l’anomenada autodeterminació de gènere, que permet el canvi de sexe registral amb la simple «declaració expressa» de l’interessat, sense necessitat d’informe mèdic o hormonació. Una posició que xoca amb la part socialista del Govern, encapçalada per la vicepresidenta i secretària d’Igualtat del partit, Carmen Calvo, que considera que cal algun tipus de testimoni o document que acrediti que hi ha una situació transsexualitat estable, per donar al text «garanties».

La seguretat jurídica

Precisament, la necessitat que la nova regulació contingui seguretat jurídica va ser l’argument esgrimit per la diputada socialista Susana Ros per defensar l’abstenció del partit a la proposta legal. «Compartim que és urgent la despatologització, però la llei presenta qüestions de fons que no compartim i qüestions molt millorables», va assenyalar. Així mateix, va explicar que per al PSOE és tan important «l’avanç en drets com evitar la seva impugnació», recordant la possibilitat que el PP i Vox recorrin la iniciativa davant el Tribunal Constitucional. Així mateix, la parlamentària va assegurar que la legislació en què treballa el Govern, que està en procés de fusió amb la llei LGTBI, està «a prop d’arribar al Consell de Ministres».

La promesa de Montero

Aquests arguments no van convèncer el seu soci de Govern. La ministra d’Igualtat, Irene Montero (Podem), va prendre la paraula de forma inusual després del debat i va demanar perdó al col·lectiu trans perquè la seva llei no hagués estat aprovada. Així mateix, va mostrar la seva estranyesa perquè una proposta legal que reconeixia l’autodeterminació de gènere, elaborada el 2019 i avalada pel PSOE, tingués llavors «seguretat jurídica» i ara la proposició de llei dels grups minoritaris i l’esborrany elaborat pel Ministeri d’Igualtat, segons els socialistes, no en tingui. I va mostrar el seu «ferm compromís» amb que la «lliure identitat de gènere sigui una realitat» aquesta legislatura.

Per la seva banda, els grups proposants van lamentar que els socialistes ni tan sols hagin deixat que la proposició es tramiti.