L’aterratge forçós diumenge a Minsk (Bielorússia) d’un avió de l’aerolínia Ryanair que feia la ruta entre Atenes (Grècia) i Vilinus (Lituània), forçat pel règim d’Alexander Lukaixenko per detenir el periodista i opositor Roman Protasevich i la seva xicota Sofia Sapega, que viatjaven a bord al costat de més d’un centenar de passatgers, va rebre ahir la rotunda condemna dels líders de la Unió Europea. Els caps d’Estat i de Govern van acordar ampliar la llista de sancions contra Bielorússia, demanar a les aerolínies europees que evitin l’espai aeri bielorús i impedir l’aterratge a aeroports europeus a aerolínies bielorusses com Belavia.
Vint-i-quatre hores després de l’incident i en la primera cimera presencial extraordinària de l’any a Brussel·les, els dirigents europeus van decidir treure tota l’artilleria al seu abast per respondre amb contundència a un acte que consideren extremadament greu i que molts dirigents europeus van qualificar de «segrest d’estat» i un «acte de pirateria aèria» patrocinada pel règim de Lukaixenko. «El que va passar a Bielorússia és un escàndol internacional. Es va posar en perill la vida de civils europeus i es va amenaçar la seguretat internacional», va denunciar el president del Consell Europeu, Charles Michel.
A més de prohibir l’aterratge d’aerolínies bielorusses a aeroports europeus i de demanar a les aerolínies europees que no creuin l’espai aeri del país, els Vint-i-set també van reclamar l’alliberament immediat de Protasevich i la seva xicota, es van solidaritzar amb Letònia després de l’«expulsió injustificada» de diplomàtics letons de Bielorússia i van demanar una «investigació urgent» a l’Organització Internacional de l’Aviació Civil (ICAO), donada la poca credibilitat que inspiren les explicacions de Minsk sobre que l’aterratge forçós va ser per una amenaça terrorista. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va qualificar aquestes explicacions de «completament inversemblants».
Sancions econòmiques
La llista de mesures es completa amb un enduriment de les sancions. En primer lloc, els líders europeus van demanar al Consell -l’òrgan responsable- que ampliï la llista de dirigents bielorussos que tenen prohibida l’entrada a la Unió Europea i els seus béns congelats. Actualment són 88 persones així com 7 entitats, castigats per la repressió i intimidació durant les eleccions presidencials de l’any passat, en què va sortir reelegit Alexander Lukaixenko i que la UE no reconeix. La intenció de Brussel·les és ampliar la llista per incloure les persones implicades en l’incident del vol de Ryanair.
A més, els líders europeus van demanr a la Comissió Europea i a l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, que presentin urgentment una proposta per aplicar també «sancions econòmiques selectives». Per la seva banda, la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va anunciar per la seva part que mantindran congelat un paquet d’inversions de 3.000 milions i destinat a Bielorússia fins que el país faci la «transició a la democràcia».
«Hi ha hagut una resposta contundent perquè les autoritats bielorusses posen en greu perill la seguretat de l’aviació i els passatgers», van resumir fonts diplomàtiques després d’una maniobra bielorussa que ha generat una resposta unànime de la UE i que ha portat Borrell a cridar a consultes l’ambaixador bielorús davant la UE, Alexander Mikhnevich, per transmetre-li la condemna de la UE davant el que veuen com «un altre intent flagrant de silenciar l’oposició», va diren un comunicat.
Debat sobre Rússia
Després del debat sobre Bielorússia, els Vint-i-set van obrir un debat estratègic sobre les relacions amb Rússia. L’esborrany de conclusions preparat per l’equip del president del Consell Europeu torna a condemnar les activitats provocadores de Rússia contra la UE i encarrega a la Comissió Europea i Borrell que presentin un informe sobre l’estat de les relacions per a la cimera de finals de juny. «L’interès de la UE és tenir una relació estable amb Rússia. El debat és com aconseguir-ho», expliquen fonts diplomàtiques.
Finalment, l’agenda de la cimera va incloure ta,bé un debat sobre les relacions amb el Regne Unit i la implementació dels acords del Brexit.
