Ha mort a França Josep Almudéver Mateu, als 101 anys d’edat, una font inesgotable de vitalitat, compromís polític i perseverança. El temps l’havia convertit en l’últim supervivent d’aquelles Brigades Internacionals, que mogudes per un ideal vingueren a combatre la sublevació franquista.

Vivia a Alcàsser, però va néixer a Marsella quan els pares estaven treballant a França, per això posseïa la doble nacionalitat. Tornaren a casa 11 anys després i es va dedicar a treballar, però també a instruir-se. Era un lector infatigable, impartia classes a adults i llegia els diaris als analfabets del poble.

Proclamada la República, va fer seus els ideals de progrés i una setmana després del cop d’estat de 1936, quan encara era menor d’edat, es va allistar en la columna Germania, però no el deixaren combatre. Ho intentà en la Pablo Iglesias del Partit Socialista i va ser destinat al Front d’Aragó, on va resultar ferit. Una vegada recuperat, amb el passaport francès va ingressar a les Brigades Internacionals en la bateria Carlos Roselli allotjada al Molí de Magalló de Silla. Amb ells va combatre fins que el Comitè de No Intervenció els va desmobilitzar.

Condemna a mort

L’any 1938 es trobava refugiat a Marsella, però en seguir les noticies d’Espanya va decidir tornar al front. Després d’un temps de combat i davant la derrota imminent, va fugir en companyia del seu pare al port d’Alacant, esperant un vaixell que mai arribaria.

L’1 abril de 1939 va ser empresonat al camp d’Albatera, on va compartir penalitats amb altres 17.000 presos republicans, fins a l’extrem que avui encara el persegueixen els malsons d’aquell horrible trauma: fam, malalties, pallisses, tortures, suïcidis, execucions... sense saber qui seria el pròxim de ser afusellat. D’Albatera va ser transferit a Portacelli; després a la Modelo, condemnat a mort pel delicte d’«auxili a la rebel·lió» (sentència posteriorment commutada per 30 anys de presó). Després se li va rebaixar a 12 anys, fins que, per bona conducta, el novembre de 1942, va sortir en llibertat condicional.

Aleshores es va casar amb Carmen Ballester, de Silla, i semblava l’hora de descansar i formar una família. Però va decidir continuar el combat contra la dictadura enrolant-se en l’Agrupació Guerrillera de Llevant. Allà va actuar d’enllaç fins a 1946, quan aran de l’atemptat del ferrocarril a Catarroja són detinguts la majoria dels companys, entre ells tres veïns de Silla: els germans Victor i José Benedicto, i José Arévalo, afusellats a Paterna.

Es va veure obligat a fugir a Barcelona, i clandestinament va creuar els Pirineus per establir-se definitivament a França. Allà va refer la vida relacionant-se amb els espanyols exiliats, les associacions franceses i participant en diversos aplecs internacionals. Totes aquestes vivències les relata en un llibre, en conferències i entrevistes de premsa i ràdio, i al documental L’últim brigadista.

Almudéver va rebre homenatges per tot arreu de les universitats valencianes i catalanes, on va parlar amb els joves, i destaca especialment l’Alta Distinció que li va atorgar la Generalitat posant en valor el seu compromís de valentia i dignitat.