S’observa com el menor des de l’aigua plorant expressa la seva por davant un dels militars que custodien la platja», relata la denúncia que la Coordinadora de Barris de Madrid ha dirigit a la Fiscalia demanant una recerca sobre possibles devolucions en calent de nens marroquins durant l’onada de migrants que va omplir Ceuta la setmana passada.
El de la Coordinadora de Barris és un dels escrits de diverses ONGs que han portat a la Fiscalia de l’Àrea de Menors de Ceuta a obrir des de la seva seu a Cadis unes diligències de recerca sobre aquesta suposada devolució en calenta’ de menors. De 8.000 persones que van entrar a Ceuta nadant durant la fase més aguda d’aquesta crisi migratòria, 1.600 són nens, segons el càlcul de les autoritats de Ceuta. La Creu Roja, la Policia i el govern local han aconseguit filiar a 800 d’aquests menors migrants solos. Una mica més de 400 han estat reclamats pels seus pares des del Marroc. Una quantitat encara per determinar oficialment es va presentar a la frontera de Tarajal per a, acompanyats per soldades que la custodiaven, tornar el Marroc.
La denúncia de la Coordinadora de Barris es basa en un vídeo del fotògraf de l’agència Reuters Jon Nazca, difós per El País, en el qual es veu a un nen plorant en les aigües de la platja del Tarajal de Ceuta, mentre parla amb un soldat que està a la sorra. «En sortir de l’aigua, surt fugint, sent interceptat per un dels militars -relata la denúncia. Quan és conduït cap a la zona de seguretat de la platja del Tarajal, el nen sense deixar de plorar repeteix: Em colpejaran, no vull tornar, si us plau’ Amb posterioritat (...) s’observa com els militars lliuren a dues persones menors d’edat, sent que el primer dels lliurats sembla ser el mateix nen que plora en la seqüència anterior».
L’ONG madrilenya argumenta que «no hi ha més meridiana al·legació de maltractaments que un nen plorant, aterrit, demanant comprensió, ‘heu d’entendre’ns’» i demanant protecció: ‘Em colpejaran’, ‘no vull tornar’, davant el qual hauria d’operar la manera automàtica el principi de no devolució».
La Fundació Arrels, que vigila els drets de menors immigrats a Espanya sense adults que els acompanyin, ha escrit també a la Fiscalia de Menors sobre el cas concret d’aquest nen de 16 anys que el 19 de maig va arribar a Ceuta nadant, amb un flotador fet d’ampolles de plàstic i, plorant. Un altre escrit ha estat també enviat per l’ONG Plataforma de la Infància.
La principal denúncia, la madrilenya, demana al fiscal que recapti informació de la Comandància General de l’Exèrcit a Ceuta «sobre la identitat dels militars actuants» i sobre «les ordres, instruccions i notes de servei emeses en relació amb la devolució de persones estrangeres i la manera d’actuació d’actuació en el perímetre fronterer», així com que es recaptin els enregistraments de «les càmeres de seguretat que cobreixen el clos fronterer».
L’escrit assevera que «l’Estat espanyol no pot desconèixer en la seva pràctica d’efectuar rebuig en fronteres que els maltractaments de les autoritats marroquines a les persones que són lliurades a Espanya, especialment a les que es troben en situació irregular, estan àmpliament documentats». L’escrit elevat a la Fiscalia deplora que no s’hagi «realitzat una avaluació sobre l’eventual risc de mal irreparable per a l’autor, abans de la seva deportació», prenent la literalitat d’un dictamen del Comitè de Drets del Nen de l’ONU sobre un altre cas anterior examinat també a la frontera amb el Marroc.
«Aquests dies a Ceuta no ha estat un, han estat diversos els nens retornats a la frontera, violant la nostra legislació i els tractats internacionals», diu la presidenta de la Fundació Arrels, Lourdes Reyzabal. «Això tornarà a passar mentre el rebuig en frontera sigui una via de fet per la qual les forces de seguretat retornin persones sense identificar-les ni individualitzar cada cas», adverteix l’advocada Patricia Fernández Vicens.
