No s’esperava que saltés cap sorpresa i exactament així ha sigut, sense sobresalts: Ebrahim Raisi, ultraconservador, cap de la justícia persa, confident del líder suprem, Ali Khamenei, i màxim favorit ha sortit elegit com a nou president de l’Iran i serà el nou cap de govern, després de les eleccions que van tenir lloc durant divendres.

Els comicis van ser dissenyats expressament perquè Raisi fos el vencedor –els possibles rivals, tant o més populars i que van presentar les seves candidatures, van ser vetats pel Consell de Guardians– i el pla ha seguit el seu curs: Raisi ha guanyat per golejada, amb més del 65% dels vots. El nou president ha aconseguit 17,8 milions de vots, mentre que el segon classificat n’ha rebut tan sols 3,3 milions.

No obstant això, la victòria no li serà gaire dolça a Raisi. Aquestes eleccions presidencials perses passaran a la història per haver sigut les menys freqüentades de la història de la República Islàmica: tan sols el 47% dels iranians amb dret a vot van acudir aquest divendres a les urnes –a la capital, Teheran, la participació va ser del 25%. La desesperació del govern perquè això no passés va ser tanta que els centres electorals, que havien de tancar a les set de la tarda, van acabar clausurant passades les dotze de la nit.

Els motius per la baixa participació són diversos, però sobretot s’expliquen per la greu situació econòmica en la qual viu l’Iran i per la percepció, de molts iranians, que aquestes eleccions estaven marcades i decidides molt abans que tinguessin lloc.

Per davant, Raisi té quatre anys gens fàcils de mandat. Primer, el seu executiu haurà de finalitzar les negociacions amb els Estats Units, que estan tenint lloc a Viena, per reviure l’acord nuclear del 2015, que Donald Trump va trencar el 2018. Amb la reanimació d’aquest acord, l’Iran espera que la Casa Blanca de Joe Biden aixequi també les sancions imposades per Trump, i poder reactivar així una economia que, després de la pressió afegida de la pandèmia, sembla tocada de mort.