La fiscalia va informar el rei emèrit a través del seu advocat, Javier Sánchez-Junco, de l’obertura de les diligències d’investigació obertes en contra seva, per dilucidar si va cometre algun delicte pel qual hagi d’interposar una querella o, per contra, procedeix l’arxiu de les actuacions, abans de les seves regularitzacions fiscals. En principi, una regularització fiscal per conjurar una imputació ha de ser «espontània, veraç i completa». Però les coses en una investigació penal no són tan senzilles i més quan la persona investigada va ser cap de l’Estat, que, sense importar el futur de les diligències, ja ha pagat a la Hisenda pública cinc milions d’euros.
La fiscalia va informar oficialment al novembre de 2020 al rei emèrit de les diligències d’investigació obertes i, en concret, de la relativa a l’ús de targetes a nom de qui havia estat el seu ajudant de camp, el coronel de l’Exèrcit de l’Aire Nicolau Murga, alimentades amb els diners d’Allen Sanginés-Krause. Amb aquesta notificació en el seu poder, va entregar a Hisenda 678.393 euros amb els quals va realitzar la seva primera regularització.
La primera notificació es va produir al juny de 2020, va informar ahir El País. Va ser pels 65 milions d’euros que la monarquia saudita li va lliurar per la construcció de l’AVE a la Meca, segons es va sentir a la seva examant Corinna Larsen explicar a l’excomissari José Manuel Villarejo. En sol·licitar l’ajuda de les autoritats suïsses, que investiguen l’actuació dels seus bancs, el ministeri públic espanyol es va referir a Joan Carles I com a comissionista internacional.
Roda i viatges
De l’obertura de les terceres diligències, per un dipòsit al paradís fiscal de Jersey, es va informar en roda de premsa per la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, que es va incorporar així a l’equip de fiscals encapçalat pel tinent fiscal, Juan Ignacio Campos. Cap de les diligències estan relacionades, almenys en el que s’ha conegut, amb el motiu de la segona regularització que va fer el emèrit per gairebé 4,4 milions. Va ser per les despeses per més de vuit viatges sufragats per la fundació Zagatka del seu cosí Álvaro de Orleans, que va declarar com a testimoni davant els fiscals espanyols. Així aquesta posada al dia amb el fisc compliria amb el requisit d’espontaneïtat, però fa dubtar que la primera fos «completa i veraç», obligat per evitar el delicte.
Per a Carlos Cruzado, president del sindicat de tècnics d’Hisenda, «caldrà tenir en compte el contingut concret de les notificacions, el contingut de les quals no és clar. Si de les notificacions es pot deduir que s’estan investigant possibles delictes fiscals, això podria deixar sense efecte la primera regularització».
