L’expresident del Govern Felipe González va afirmar ahir que són els «anticonstitucionalistes els que no apliquen la presumpció d’innocència» a Joan Carles I, sobre qui va recordar que «tots portem una motxilla, sobretot si hem fet alguna cosa a la vida» .

Felipe González va denunciar que a l’anterior cap de l’Estat «no se li aplica la presumpció d’innocència» en el marc d’un diàleg al Cercle Eqüestre de Barcelona amb Miquel Roca, pare de la Constitució de 1978.

«Són els anticonstitucionalistes els que no li apliquen la presumpció d’innocència. No es valora el seu llegat. Tots portem una motxilla, sobretot si hem fet alguna cosa a la vida», va defensar l’expresident, tot sentenciant que «vull que torni ja i es respecti la seva presumpció d’innocència». González va reivindicar, al costat de Roca, la Transició i la Constitució i van treure importància als que desprestigien el seu llegat usant l’expressió «règim del 78».

«A mi m’emplena de satisfacció que algú, encara que sigui per poca traça i no amb bona intenció, em qualifiqui de representant del règim del 78. Això vol dir que es va aconseguir un nou règim davant de la dictadura. Estic orgullós de contribuir al fet que s’hi arribés. Els que el critiquen, fins ara, no han contribuït en res», va apuntar el president del Govern entre els anys 1982 i 1996.

En la mateixa línia, Roca va exalçar el «coratge» que implica pactar i va voler posar en valor que la Constitució va ser capaç d’«establir un règim convivencial» amb la seva «pluralitat».

El diàleg entre González i Roca va coincidir amb el 10è aniversari de la publicació de Aún podemos entendernos?, un llibre que recull una sèrie de converses entre tots dos i el periodista Lluís Bassets. En aquestes converses, tots dos reivindiquen la transició democràtica espanyola com a model i els pactes entre partits per lluitar contra la crisi.

L’expresident i l’exdiputat van reflexionar sobre les més de quatre dècades transcorregudes després de la recuperació de la democràcia, la construcció de l’Estat de les Autonomies i, especialment, la vigent dualitat simbòlica, però també econòmica, cultural i institucional entre Catalunya i Espanya.