Corinna zu Sayn-Wittgenstein s'ha personat aquest dilluns a la sala 13 del Royal Courts of Justice (Londres), on es dirimia per primera vegada als tribunals el seu enfrontament judicial amb Joan Carles I. Emparada pel seu equip legal, ha pres notes i ha seguit atentament l'audiència preliminar de la demanda civil presentada per ella contra el rei emèrit, al qual acusa d'assetjament, seguiment il·legal i difamació. En aquest primer capítol del cas, el que s'aborda és si Joan Carles I gaudeix d'immunitat sobirana i si els tribunals anglesos tenen jurisdicció sobre la demanda, alguna cosa que haurà de decidir el jutge Matthew Nicklin.

En la primera de les dues sessions programades, l'advocat de la defensa, Daniel Bethlehem, ha argumentat que, malgrat l'abdicació el 19 de juny de 2014, Joan Carles I continua sent “completament immune per a les lleis angleses”. El seu, ha subratllat, és un cas excepcional, el d'un rei que abdica, però que continua sent “part fonamental del teixit constitucional” espanyol i part del nucli familiar de Felip VI, actual Rei, encara que viu als Emirats Àrabs des d'agost de 2020 i no compleix funcions públiques en representació de la Corona.

Al jutge Nicklin, “l'èmfasi legal” de l'advocat en aquesta pertinença el va fer sentir “incòmode”. “Estaria més tranquil si l'Estat espanyol digués això. No em toca a mi dir si és membre de la família reial d'Espanya", va apuntar, i va suggerir la possibilitat de "convidar a Espanya al fet que exposi els seus punts de vista”, però Bethlehem va reconèixer que “l'Estat espanyol seria molt poc inclinat a involucrar-se en el cas”. 

Sense immunitat?

James Lewis, un dels advocats de Corinna, ha rebutjat de pla que Joan Carles I continuï tenint immunitat. “Quan es deixa de ser Cap d'Estat s'acaba la immunitat”, ha declarat. “Dir que per ser sobirà això és diferent, no té sentit”, ha afegit i ha assenyalat també que “maltractar o assetjar en una relació íntima és un acte privat, no públic, i no té sentit que l'Estat espanyol pugui emparar una cosa així”. 

Els advocats de Corinna, van presentar la demanda contra el rei emèrit el 29 de desembre del 2020. En ella se l'acusa de presumptes accions il·legals d'assetjament i seguiment en les quals haurien participat els serveis secrets espanyols a càrrec del general Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en el moment dels fets.

Corinna manté que, quan es va negar a continuar la relació sentimental amb l'emèrit, aquest li va exigir la devolució de 100 milions de dòlars que li havia donat el juny de 2012, uns fons que provenien del rei Abdullah de l'Aràbia Saudita i que Corinna considera un “regal irrevocable”. D'acord amb la demanda, Joan Carles I va començar a partir de llavors a acusar-la d'haver-li robat als cercles de contactes i amistats en comú, la qual cosa va afectar dràsticament la seva feina com a "consultora estratègica". A més d'importants pèrdues econòmiques, li va causar “angoixa, ansietat i problemes per a agafar el son”, donada la seva preocupació per “la seva pròpia seguretat i la dels seus fills”, argumenta.