Julian Assange està més prop de ser jutjat als Estats Units, després que dos jutges del Tribunal d’Apel·lació de Londres, Duncan Burnett i Timothy Holroyde, hagin donat llum verda a la seva extradició aquest divendres. La sentència revoca la dictada el gener per la jutgessa de primera instància Vanessa Baraitser, que va bloquejar l’extradició d’Assange en considerar que el seu estat mental era fràgil i podia suïcidar-se de ser acceptada la demanda.

En anunciar la seva decisió, el Tribunal va assenyalar que Baraitser, abans de prendre una decisió final, hauria d’haver donat als Estats Units temps per permetre que oferissin garanties sobre el tracte que Assange rebria de ser extradit. Aquests quatre compromisos, que els jutges Burnett i Holroyde consideren suficients, inclouen que de ser condemnat, el fundador de Wikileaks serà transferit a una presó a Austràlia, el seu país natal, i durant el temps que passi als Estats Units rebrà tractament apropiat clínic i psicològic. També s’exclou la possibilitat que sigui sotmès a «mesures administratives especials», o empresonat a la presó ADX de màxima seguretat a Colorado.

El cas haurà de retornar ara al jutjat de primera instància perquè Baraitser el tramiti a la llum del nou veredicte i el remeti a la ministra d’Interior, Priti Patel, per al vistiplau final. L’equip d’Assange va anunciar que presentarà una apel·lació «tan aviat com sigui possible». No es descarta que l’última decisió acabi recaient en el Tribunal Suprem, la màxima instància judicial del país davant un contenciós amb enormes repercussions per a la llibertat d’informació i molt polititzat.

Fa unes setmanes, Assange va registrar la seva petició per contreure matrimoni amb la seva esposa, Stella Moris, a la presó de Belmarsh, on roman reclòs. Precisament Moris, que va estar present quan el tribunal va anunciar la decisió, va qualificar la notícia de «greu error judicial» i va posar l’accent en què l’extradició és «abusiva» i «venjativa».

La justícia dels Estats Units vol jutjar a l’australià de 50 anys per 18 delictes d’espionatge i intrusió informàtica, uns càrrecs que poden implicar-li una condemna de fins a 175 anys de presó. Els Estats Units acusa Assange d’haver vulnerat la Llei d’Espionatge i la Llei d’Abús i Frau Informàtic.