La Fiscalia del Tribunal Suprem no ha trobat indicis que permetin «dirigir retret penal» contra Joan Carles I per una de les tres diligències penals que té obertes per la gestió del seu patrimoni, la relacionada amb un compte a Jersey –paradís fiscal–, motiu pel qual es procedirà al seu arxivament. Així s'assenyala a l'esborrany del decret d'arxivament avançat aquest dilluns per la COPE, que assenyala que aquests fons constituïen un 'trust' creat com a protecció en el cas que el monarca fos deposat per un cop inconstitucional. Segons aquesta informació, la filtració de la qual ha causat malestar a la Fiscalia, segons fonts consultades per 'El Periódico de España', del mateix grup editorial que Diari de Girona, al decret d'arxivament de la investigació realitzat per l'equip de fiscals encapçalat pel cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, part dels fons d'aquests dos 'trusts' originals procedien de donacions realitzades entre els anys 50 i 70 del segle passat al Joan Carles de Borbó. Es tractaria dels diners que van aportar diferents persones per donar suport al sosteniment del llavors príncep.
Els fons a Jersey constitueixen una de les tres investigacions obertes a l'emèrit, a més de les del 2018 pel presumpte cobrament de gairebé 65 milions en comissions per la construcció de l'AVE a la Meca. Van ser les últimes obertes, ja amb l'assumpte a càrrec de l'equip de fiscals del Tribunal Suprem, juntament amb els quals indaguen el presumpte ús per part de Joan Carles I i altres familiars de targetes de crèdit opaques amb càrrec a comptes en què no figuren com a titulars. Més que uns fons, segons les indagacions realitzades, els diners de Jersey constituirien un 'trust' mitjançant el qual la persona que el constitueix crea un patrimoni on es transmeten uns actius que són administrats en favor de les persones designades com a beneficiari.
En aquest cas, el creador hauria sigut l'historiador Joaquín Romero Maura, que va ser conseller de Joan Carles I. El JRM 2004 Trust va ser constituït el 9 de març del 2004, segons el decret avançat per l'emissora, de la fusió dels diners dipositats per al príncep amb fons procedents de dos 'trusts' més creats el 1995 i 1997 per iniciativa del diplomàtic i amic del rei Manuel de Prado y Colón de Carvajal, que va ser condemnat en el cas KIO per apropiació indeguda de fons procedents de la societat kuwaitiana.
PROTECCIÓ DE LA CORONA
Sempre segons el relat que s'inclourà al decret segons l'emissora, ja en els anys 90 «la finalitat» dels dos 'trusts' era recolzar el llavors rei Joan Carles I en el cas que fos deposat per un cop inconstitucional o una situació similar i tenien aquest com a únic beneficiari. Però amb prou feines té activitat des del 2004. Aquell any, segons el decret, «la situació política a Espanya era estable, l'hereu, avui rei Felip VI, acabava de contraure matrimoni, la monarquia tenia prestigi i el coneixement públic de l'existència dels 'trust', amb la presència en aquests de Manuel de Prado, ja llavors condemnat per l'Audiència Nacional, hauria exigit enutjoses explicacions», assenyala el text. Per això l'avui emèrit «va decidir liquidar els 'trusts' i traspassar els seus fons a Joaquín Romero Maura». Des d'aleshores seria el professor el que disposa d'aquests fons, en què consten com a beneficiaris en la seva mort la seva dona i el British Refugee Council, a més, «el 'trust' hauria tingut durant tots aquests anys una baixa activitat».
