Aquesta vegada, a la segona, sí que ha pujat al tren amb rumb a Madrid i Alberto Núñez Feijóo competirà per la presidència nacional del PP en el congrés d’abril a Sevilla. Aquesta segona oportunitat té poc a veure amb la del 2018, quan llavors no va veure clares les possibilitats de substituir Rajoy al capdavant del partit, no va voler arriscar-se i va decidir quedar-se a Galícia, perquè ara és reclamat, i aclamat, per tots els barons, que li obren les portes de Génova de bat a bat. Veuen en ell l’home capaç de treure el partit del forat al qual el van portar Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. Feijóo va oficialitzar ahir a la tarda davant la junta directiva del PP gallec el que tots ja sabien, però deixa encara moltes incerteses sobre les conseqüències de la seva decisió, que, de moment, no va voler aclarir ni tan sols avançar-ne algun detall: el relleu a la Xunta i en el partit gallec. Sobre el Govern autonòmic va dir que és compatible la seva presidència amb la del PP nacional, però sense determinar quant de temps.

Quines raons va esgrimir Feijóo per fer ara el pas? En essència la va cridar un militant entre el públic: «Perquè Espanya et necessita!». Tots van aplaudir i Feijóo va somriure, perquè sense saber-ho, el simpatitzant l’havia encertat. Tot seguit el dirigent polític va argumentar que el 2018, quan es va desallotjar Rajoy de la Moncloa amb una moció de censura, el panorama era molt diferent, «molt millor», va dir, amb una economia que es recuperava, igual com la projecció internacional del país, i es creava ocupació. Ara, va indicar, afronta noves responsabilitats i fins i tot una obligació moral i institucional, presentant la seva candidatura a la presidència del PP, ja que «Espanya està en una situació límit».

I va aprofitar per proclamar una censura absoluta al Govern de Pedro Sánchez i a la seva gestió, de la qual no va salvar res: imatge exterior depreciada, inflació, escalada energètica o governabilitat debilitada. Gairebé com si ja donés per guanyat el congrés de Sevilla, Feijóo es va declarar preparat per a la batalla electoral, per derrotar Sánchez en els pròxims comicis i per formar el Govern «sòlid, fiable i solvent que necessita Espanya». «No vinc aquí a insultar Pedro Sánchez, vinc a derrotar-lo», va deixar anar com a gran objectiu.

El president de la Xunta i del PP gallec havia marcat a la seva agenda la trobada amb la junta directiva d’ahir a la tarda a Santiago per revelar formalment l’anunci d’una candidatura que ja tots coneixien. Allà el van aclamar entre 500 i 600 persones. Prèviament, Feijóo s’havia reunit informalment amb el comitè de direcció del partit per exposar les raons per les quals ara fa el salt a Madrid.

Feijóo es va afanyar a mostrar no tant un programa per liderar el PP com per competir per la Moncloa. No obstant, no va dir res, almenys explícitament, de Vox, el partit que en diverses comunitats serveix de suport al PP i que mentre presidentes autonòmiques com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso no veuen problema a comptar-hi o a Castella i Lleó la Junta depèn del seu concurs, el polític gallec és partidari, i presumeix d’això, de mantenir Vox apartat.

Perquè el president gallec sabia que ahir estava parlant més que per a la comunitat autònoma, per a tot Espanya. Per això va recórrer al castellà per reforçar determinats passatges del seu discurs. Va confessar que el van assaltar els dubtes, però que ho tenia «claríssim» malgrat el repte que li suposa, i que fins ara Galícia havia «satisfet» totes les seves aspiracions. Però la situació a Espanya requeria els seus serveis, va dir, i després va afegir que ell no estava en política per «acomodar-se» o cobrir els seus «interessos egoistament». Malgrat la «precipitació» de la crisi popular, va dir que havia optat per fer aquest pas malgrat que «el més important» de la seva vida era a Galícia i que no el convencia la política «de revengisme, de trinxeres i odi». «Fallar-li ara al PP és fallar-li a Galícia i a la resta d’Espanya», va asseverar per reforçar les seves aspiracions.

La unitat del PP

Va apel·lar a la unitat del PP i es va comprometre a comptar amb tots per reforçar el partit i aglutinar-lo. I va advertir que no és un principiant de la política ni de posar un tuit cada dia. «Soc d’aquests homes que saben el que significa governar», va dir.