Espanya i Portugal han anunciat que proposaran un límit de 180 euros en el preu del gas al Consell Europeu. La mesura li sembla suficient?.

El que em sembla imprescindible és una intervenció de preus per part de la UE, si és possible. Si no, ho hauran de fer els estats davant d’una emergència energètica. Ho és quan s’ha multiplicat per quatre el preu del gas i quan es consoliden uns preus que fan inassumible l’activitat de moltes indústries. És evident que hi ha d’haver un missatge clar de limitar els preus energètics.

Aquesta seria la sortida del Govern si no hi ha un acord, limitar el preu de la llum?

El president ja va anunciar que si no hi ha una posició comuna, Espanya prendrà les decisions. No podem deixar caure la nostra economia. Europa ha d’enviar el mateix missatge que Draghi quan la crisi financera: farem tot el possible i impossible per no deixar caure l’euro.

Ja es va intentar un decret que es va modificar després perquè les mesures no fossin tan dràstiques.

En un mercat com l’energètic, que acaba influint en tota l’economia i la vida de les persones, no es pot estar en un «laissez faire» (deixar fer) permanent. Excepcionalment l’Estat ha d’intervenir perquè hi pugui haver llibertat de mercat.

Però aquesta opció d’intervenir és justament el que en alguns països europeus no es vol assumir.

Està clar, però és que la competència en aquest sector en molts moments realment no està garantida. I estem en una emergència, de fet, en una guerra, que ens afecta. Per tant, les respostes han de ser excepcionals. I no es pot pensar simplement en mesures conjunturals, que són importants, per exemple la rebaixa fiscal, amb la qual estic d’acord, però no poden ser mesures dissociades.

Aleshores estaríem en camps diferents, amb una reforma estructural per l’afectació que té el gas sobre el preu de l’energia, i després el preu de la gasolina, i per això s’ha parlat de possibilitats com la rebaixa fiscal o ajudes de l’Estat. Té preferència per alguna?

No. Cal adoptar un compendi de mesures que vagin a l’objectiu, que és abaixar els preus insostenibles de l’energia. I fer-ho paral·lelament amb la transició energètica. Per això hem d’anar a mesures estructurals potents. Per exemple, accelerar tots els processos de renovables i intentar que es puguin produir aquestes noves plantes amb la màxima rapidesa. També incentivar al màxim la investigació i la translació a la indústria de fenòmens com l’hidrogen verd. Espanya ha de passar a ser un país que exporti energia.

Quan parla de fer tot allò necessari, fins on inclou: una declaració d’estat d’emergència per aquesta situació de guerra i crisi energètica?

Estem en estat d’emergència energètica. Es pot declarar o no, però passar en el gas de 50 a 350 euros és inassumible i provoca la incapacitat de producció per part de les empreses. I aquesta és una situació que capil·laritza tots els sectors, perquè en la pandèmia podíem actuar amb ajudes directes en sectors concrets, però ara són tots. La Comunitat Valenciana el 2021 va produir 17.918 gigawatts, quan la demanda va ser de 27.000. Tenint en compte a més que el 40% del que produïm sorgeix de Cofrentes. En menys de cinc anys podem produir 14.000 megawatts més de renovables, però hem de preveure el tancament de Cofrentes.

Es planteja en algun moment sol·licitar que Cofrentes pugui seguir després del 2030?.

No crec que el plantejament hagi de ser mantenir l’energia nuclear.

Tem un esclat social per la pujada de preus i la inflació?.

La inflació és el millor aliment del populisme. És fonamental aturar-la, i per això és imprescindible que el preu de l’energia es limiti.

Yolanda Díaz va reconèixer que la guerra tindrà un impacte directe sobre l’ocupació, que hi haurà més atur i que el creixement que entreveia Espanya no es produirà. Ho veu així?

Totalment. Pensar que aquesta invasió criminal de Putin no tindrà conseqüències econòmiques seria absurd. La factura de la guerra l’haurem de pagar entre tots. Però si som capaços de continuar units, salvarem la democràcia, el model social europeu i ens anirem recuperant, encara que triguem. L’opció era que Putin arrasés un país. Europa ha actuat com calia.

I és imprescindible augmentar la despesa militar?

No sé si és imprescindible. Sí que ho és tenir una seguretat europea més potent. Però la seguretat no és només despesa militar.

Creu que Putin busca una tercera guerra mundial?

No tinc prou coneixement. Sí que sabem que està produint un enorme dany no només a la població ucraïnesa, sinó també a Rússia. Hem de separar el que és Putin, els oligarques i els que li donen suport de la gran majoria russa. La russofòbia no és el camí. Hem d’intentar ajudar els russos contra Putin. Això no és Occident contra Rússia.