Ucraïna va tornar a ser ahir un immens camp de batalla en què era impossible registrar tots els bombardejos i sortir il·lesos dels principals fronts de combat. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va rebutjar també ahir reconèixer la independència del Donbàs i l’exèrcit ucraïnès va expressar preocupació per un possible gran atac a l’oest del país des de Bielorússia.

Aquesta darrera alerta, en concret, va ser llançada per l’oficina del president ucraïnès, que va fer referència a informacions de l’exèrcit com la font per manifestar la seva inquietud per «l’alt risc» d’un atac des de territori bielorús a la regió de Volyn, fronterera amb Bielorússia i Polònia i ubicada a l’oest d’Ucraïna, una zona fins fa una setmana menys afectada pel conflicte bèl·lic. Les mateixes fonts van assegurar que, amb l’objectiu de causar «més víctimes», el president rus, Vladímir Putin, ha decidit moure més tropes, procedents de Vladivostok i Petropàvlovsk-Kamxatski, a Bielorússia. Un país que, a més, en els últims dies ha retirat tots els seus diplomàtics d’Ucraïna, segons informacions difoses per Radio Free Europe.

Durant el vint-i-cinquè dia de la invasió russa, el mateix Zelenski va tornar a reforçar el to i la retòrica usada per expressar la seva posició sobre el conflicte. «Si els intents (de negociacions) fracassen, això suposarà la Tercera Guerra Mundial», va afirmar el president ucraïnès. I, a continuació, en una intervenció per videotrucada amb el Parlament d’Israel, Zelenski va evocar l’Holocaust per demanar el suport d’aquest país per defensar Ucraïna de la invasió russa.

Un cop dit això, el mandatari també va descartar que el seu país estigui preparat per acceptar la independència de les zones separatistes del Donbàs i l’annexió russa de Crimea, en el marc de les negociacions entre Kíev i Moscou per assolir un acord per a l’alto al foc. Ucraïna no acceptarà «cap compromís que afecti la integritat territorial i la sobirania», va puntualitzar. Finalment, Zelenski també va publicar un nou vídeo amb un missatge a la població. «Guanyarem. Hi haurà noves ciutats. Hi haurà nous somnis», va assegurar el polític, que, en paral·lel, va suspendre «temporalment» l’activitat a Ucraïna d’onze partits considerats prorussos i que operaven al país.

La decisió va ser presa mentre, en el terreny, l’exèrcit rus seguia acarnissant-se amb Mariúpol, l’assetjada urbs portuària del sud ucraïnès, segons va denunciar l’ajuntament de la ciutat. El Govern ucraïnès també va alertar, sense aportar proves, de la deportació de «diversos milers» de desplaçats de la ciutat que haurien estat traslladats a Rússia i desposseïts dels seus passaports ucraïnesos. A més, segons informacions proporcionades per les autoritats de Mariúpol però impossibles de verificar, un total de 2.400 civils haurien mort en aquesta ciutat. Una dada que discrepa amb la fins ara proporcionada per l’ONU, que ha xifrat en 902 el nombre de civils morts a causa de la guerra a tot el país. Tot i això, les sirenes antiaèries van sonar durant el dia en pràcticament totes les regions del país, incloent diverses de l’oest i nord-oest.