El gir estratègic del Govern sobre el Sàhara ha indignat Unides Podem, el PP i la resta de l’oposició -inclosos els socis habituals- i ha obert una crisi inesperada amb Algèria. Però també ha agafat per sorpresa un PSOE que va viure amb «desconcert» la notícia en les primeres hores. El partit està ara més reagrupat i espera la compareixença del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, demà a la tarda al Congrés, encara que potser no n’hi haurà prou per calmar els grups.
El president del Govern, Pedro Sánchez, encara no s’ha pronunciat sobre l’obertura de la «nova etapa» iniciada amb el Marroc i l’abandonament d’una neutralitat mantinguda durant 47 anys, encara que sí que ja ha llançat un primer gest: visitarà demà, 10 mesos després de l’onada migratòria, les ciutats de Ceuta i Melilla, després d’haver assegurat amb Rabat el respecte a la seva «integritat territorial» i a l’espera que s’obrin de manera imminent les fronteres després d’estar més de dos anys tancades.
El canvi històric de posició del Govern, la definició del pla autonomista del Marroc per al Sàhara com «la base més seriosa, realista i creïble» per a la resolució del conflicte, ha rebut un fort xàfec intern, a Espanya, però el cap de l’executiu sí que ha aconseguit el suport de la Comissió Europea. «La UE dóna la benvinguda a tot desenvolupament positiu entre els Estats membres i el Marroc en la seva relació bilateral», va explicar ahir en roda de premsa des de Brussel·les la portaveu comunitària d’Exteriors, Nabila Massrali.
La Comissió, però, va recordar que «tota solució ha de basar-se en compromisos de conformitat amb la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides» i «reafirma» el suport al secretari general de l’ONU per continuar amb el diàleg amb Rabat i el Front Polisario i arribar «a una solució política justa, realista, pragmàtica, duradora i mútuament acceptable a la qüestió del Sàhara Occidental». Hores més tard, l’alt representant de la UE, Josep Borrell, va reforçar el Govern en assenyalar que el seu gir «no contradiu» la posició fixada per la UE, de «ple respecte i suport a les resolucions de l’ONU».
Però el viratge ha estat molt criticat pels socis de coalició. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que sí que va avalar l’enviament bilateral d’armes a Ucraïna davant de Podem, no ha estat tan propera als socialistes en aquesta ocasió. Albares li va trucar divendres, després que transcendís el comunicat del Gabinet reial marroquí, no abans. «Qui està incomplint el mandat de país és el president del Govern. Som un executiu de coalició i els assumptes de fons es dialoguen entre les parts», es va queixar ahir.
L’executiu, no obstant, no es trencarà perquè el país no es mereix «aquesta irresponsabilitat», va afegir la vicepresidenta, informa Miguel Ángel Rodríguez. El portaveu de la direcció del PSOE, Felipe Sicilia, va respondre a Díaz destacant que és el president qui «té la capacitat de decidir sobre política exterior» i aquesta no és «improvisada» ni res que hagi de «consensuar» amb la resta del Consell de Ministres.
El cert és que la decisió sí que va impactar en el PSOE. Hi va haver cert «enrenou» divendres, com admeten en privat fins i tot fonts de la direcció del partit. Diferents dirigents reconeixen que en les hores posteriors a l’anunci hi havia «desconcert». «Crec que potser al partit hi ha incomprensió pel canvi i una mala sensació per la falta d’explicacions. I és molt mal moment. Tota la gent ara està molt sensibilitzada amb els refugiats», explicava una líder autonòmica del PSOE.
Un altre alt comandament territorial coincidia en el diagnòstic, afegint que «alegria no hi ha». «No crec que hagin faltat explicacions. Aquestes coses s’han de treballar amb discreció, i cal confiar en els equips que ens governen», oposava no obstant una altra presidenta autonòmica.
«Sorpresa i desconcert»
«El sentiment majoritari és de sorpresa i desconcert -admetia per part seva un càrrec de l’executiva de Sánchez-. Per això és tan important que parli Albares». La cúpula ha estat aquests dies conscient de la postura d’un partit que sempre s’ha declarat molt proper a les demandes del poble sahrauí i que ha demanat, fins al programa electoral d’abril del 2019, una solució pactada que passés per una consulta. El secretari d’Organització, Santos Cerdán, va parlar durant el cap de setmana amb tots els territoris «sobre el context general, i també de la nova etapa amb el Marroc», i la «reacció va ser bona».
En tot cas, públicament, no hi ha hagut soroll a les files socialistes. L’única dirigent que sí que va manifestar més clarament el seu malestar va ser Francina Armengol, presidenta de les Balears, comunitat molt vinculada a la causa sahrauí.
