Els organismes per denunciar i investigar els abusos sexuals a menors en el si de l’Església catòlica no paren de reproduir-se a Espanya. Fins fa molt poc, a diferència del que succeïa a la majoria de països europeus, l’única via que hi havia aquí era la judicial, que deixa forçosament fora del focus els delictes prescrits i no permetia entendre la dimensió global del problema. No obstant això, en els últims temps s’han sumat la recentment creada comissió dirigida pel Defensor del Poble; una comissió diferent que d’aquí a una mica votarà el Parlament per als casos a Catalunya; l’auditoria encarregada pels bisbes a un despatx d’advocats i els esforços de la pròpia Conferència Episcopal Espanyola (CEE). Després d’anys de mirar cap a un altre costat, l’Església va crear fa un parell d’anys 202 oficines repartides per tot l’Estat per a esclarir els abusos. Fins al moment, han rebut només 506 denúncies, de les quals 60 corresponen al període entre 2010 i 2020. Són xifres que empal·lideixen en comparació, per exemple, amb l’experiència francesa, on un informe encarregat pels bisbes del país veí va calcular que 216.000 menors van ser agredits sexualment per sacerdots i religiosos des de 1950.

Aquesta aclaparadora diferència només pot explicar-se per dos factors: pot ser pel fet que el comportament del clergat a Espanya ha estat molt diferent al de França, cosa sobre la qual no existeixen indicis; o bé perquè les víctimes acullen amb profunda desconfiança, com moltes d’elles s’han encarregat d’explicar, la possibilitat de denunciar els abusos davant la mateixa institució d’on procedien. Davant d’aquest escenari marcat pels recels, la CEE va reivindicar ahir els seus propis esforços.

Durant una trobada celebrada a Madrid per coordinar els treballs d’aquestes oficines, una de les seves responsables, María José Díez, va assenyalar que la feina de les diòcesis, a «diferència» del d’altres instàncies dedicats a investigar aquests delictes, cerca «l’acolliment i l’acompanyament» de les víctimes. «Que el camí que realitzi l’Església espanyola, amb tota la humilitat i amb tot el desig de correcció i conversió que estem cridats a viure, pugui també obrir-se i ser un desafiament que nosaltres compartim i oferim a la societat espanyola en el seu conjunt», va afegir el secretari general i portaveu dels bisbes, Luis Argüello.

Però els prelats també han admès que aquest esforç no és suficient. Ho van dir a finals de febrer, durant la presentació del treball que van encarregar al bufet Cremades & Calvo Sotelo per recopilar denúncies i auditar la recerca duta a terme per les diòcesis. «Obrim una nova etapa. Volem esclarir», va dir llavors el president de la CEE i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella. Un mes després, dimecres de la setmana passada, Omella es va reunir amb diverses víctimes, la majoria membres de l’associació Infància Robada, que li van transmetre que no confiaven en aquest despatx d’advocats, ja que el seu president, Javier Cremades, té «interessos contraposats» en ser «membre destacat de l’Opus Dei».

Tots els esforços per esclarir aquests delictes estan xocant amb l’escepticisme de bona part dels damnificats. Fins i tot quan les iniciatives no provenen de l’Església, com es va comprovar ahir a Barcelona, on un grup d’activistes contra els abusos sexuals van criticar la comissió que dirigirà el defensor del poble, Ángel Gabilondo.