El líder de la secta sexual de Vistabella, a Castelló, acusat de delictes d'abusos sexuals a majors i menors d'edat, aireja la seva "innocència" entre els presos del centre penitenciari de la carretera Alcora on es troba ingressat des de la seva detenció. Així ha pogut saber-ho El Periódico Mediterráneo, de fonts solvents. Antonio G.L. roman en el mòdul d'infermeria a causa de la seva condició de discapacitat físic -té mobilitat reduïda al tren inferior i precisa de crosses o cadira de rodes per a moure's- i tot i que al principi va mostrar una actitud altiva i maleducada amb els funcionaris, dies després va canviar de conducta per adoptar un comportament més obedient. Pel que sembla, ara ha començat a afirmar entre els interns que les acusacions que pesen sobre ell són "mentida", després de setmanes en les quals guardava silenci sobre l'ocorregut a la masia de la Chaparra de Vistabella.
A més del líder de la secta, també es troben entre reixes per aquests fets la seva dona i la seva nora, segons les mateixes fonts consultades. Cal recordar que el nombre de detinguts en l'operació duta a terme per la Policia Nacional va ascendir a nou.
Precisament, aquest cos policial va donar a conèixer a finals de la setmana passada com eren les instal·lacions rurals de l'organització després de la difusió del vídeo gravat durant el registre. Llibres sobre cursos de miracles i esoterisme, més d'un centenar de rellotges de polsera d'alta gamma, 15.000 euros en efectiu, quaderns amb anotacions sobre la comptabilitat i organització, dispositius electrònics de memòria... són només alguns dels objectes dels quals es van confiscar els investigadors.
Segons ha determinat la investigació, l'operativa del líder de la secta, Antonio G.L., es va prolongar durant trenta anys. Durant aquest temps, presumptament, va sotmetre als membres de la comunitat a extenuants jornades de treball dins i fora d'aquesta, a més de sol·licitar que realitzessin aportacions econòmiques sota suposats fins altruistes, desviant aquests diners per augmentar el seu patrimoni familiar.
La comunitat, que s'hauria establert suposadament sota fins humanitaris i socials com una germanor d'amics, es va anar transformant, a poc a poc, en un grup de caràcter hermètic i aïllat.
