Desapareguda durant la campanya per a la primera volta -una marginalització preocupant-, la lluita contra el canvi climàtic ha emergit com una de les temàtiques amb certa importància en la recta final de la campanya presidencial a França. El president Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen s’enfrontaran diumenge en la segona volta d’aquests comicis. Tot i que cap dels dos destaca per una ambició inequívoca per fer front a la urgència ecologista, tots dos defensen visions amb diferències significatives. El capitalisme verd de Macron contra el «localisme» de Le Pen.

«Una de les coses en què més m’he transformat intel·lectualment és la meva relació amb la naturalesa, el pensament ecologista», va assegurar Macron dilluns en una entrevista a l’emissora de ràdio France Culture. Després d’haver decebut al llarg del seu mandat associacions, partits i votants verds, el dirigent centrista ha recuperat aquesta carta en la recta final de la carrera cap a l’Elisi. Ara promet una metamorfosi ecologista. Una mutació que es deu sobretot al màrqueting electoral. És a dir, a la necessitat de convèncer que li donin suport a les urnes, i no s’abstinguin, els votants d’esquerres, com el 4% del verd Yannick Jadot i sobretot el 22% de l’insubmís Jean-Luc Mélenchon.

«La batalla pel clima no es pot resoldre només amb manifestacions i exigències (…). Cadascú de nosaltres ha d’assumir la seva part de responsabilitat en aquest futur en comú», va dir el president dissabte a Marsella. En el seu principal míting en la campanya per a la segona volta, es va referir diverses vegades al «futur en comú», parafrasejant així el nom del programa de Mélenchon, que amb les seves propostes socioecologistes va seduir la majoria de votants de menys de 34 anys.

Macron s’acosta als joves

Com passa en molts altres països europeus, les noves generacions franceses són les més compromeses en la lluita contra el canvi climàtic. Macron, el primer lloc del qual a la primera volta (amb el 27%) es va deure sobretot als votants de més de 60 anys, confia a reconciliar-se amb els joves a través de la carta climàtica.

«Anirem el doble de ràpid en la reducció d’emissions de CO2», va afirmar el president a Marsella, on va prometre que el seu futur primer ministre s’ocuparà de la «planificació ecològica» i hi haurà dos ministeris encarregats de lluitar contra el canvi climàtic, un al capdavant de la transició energètica i l’altre de l’ecologisme territorial.

Mentre el dirigent centrista va decebre les associacions ecologistes, en el cas de la líder de la Reagrupació Nacional aquests col·lectius temen que la seva arribada al poder converteixi França en un dels pitjors alumnes entre els Estats que van signar els Acords de París del 2015. De fet, el projecte lepenista proposa «passar pàgina de l’ecologia punitiva i la mala consciència». «Els francesos podran continuar sortint amb la seva família amb cotxe», insisteix la candidata ultra als seus mítings.

Tot i això, Le Pen es diferencia de la ultradreta d’altres països, com el trumpisme als Estats Units o les crítiques de Vox a Greta Thunberg, en oposar-se a l’escepticisme climàtic. La líder de la RN, sempre hàbil en la comunicació, assegura que defensa les mesures més eficaces per fer front a l’escalfament global a través de la seva visió «localista».