La història que llegiran a continuació sembla ciència ficció, però no ho és. És simplement ciència. Un equip d’investigadors ha aconseguit cultivar uns minicervells a partir de cèl·lules mare humanes, trasplantar aquests organoides a rates nounades i, a partir d’aquí, modificar el comportament d’aquests animals. L’èxit, presentat ahir a la revista científica Nature, és descrit com «un avenç sense precedents» i una eina que pot millorar l’estudi de malalties neurològiques i psiquiàtriques humanes.
No és la primera vegada que crea un minicervell en un laboratori. Però, a diferència d’estudis anteriors, és la primera vegada que s’aconsegueix crear un òrgan in vitro, trasplantar-lo a un rosegador, observar com els teixits humans s’integren amb els de l’animal, s’estableixen noves connexions neuronals i es desenvolupen cèl·lules típicament humanes al cervell de la rata. Mai abans una investigació no havia aconseguit una successió d’èxits així.
«Aquest estudi representa un avenç molt important en el camp dels organoides cerebrals», explica Núria Montserrat, professora de recerca Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Segons comenta en declaracions al Science Media Center Espanya, el punt fort d’aquesta investigació és com aconsegueix «superar els esculls» per generar aquest tipus de cultius i com, alhora, aconsegueix establir una estratègia per aconseguir que aquests organoides desenvolupin característiques complexes.
La fita, liderada per l’investigador Sergiu Pasca de la Universitat de Stanford, s’ha desenvolupat de la manera següent. En primer lloc, els científics van crear un minicervell a partir de cèl·lules mare humanes. Un cop creat in vitro, el van trasplantar a una rata recent nascuda. Els teixits humans es van inserir quan el cervell de l’animal encara estava en desenvolupament, per això, segons els autors, es va aconseguir connectar les cèl·lules humanes amb les del rosegador.
Síndrome de Timothy
El procés s’ha realitzat amb cèl·lules de pacients que pateixen la síndrome de Timothy: una malaltia congènita rara que afecta el neurodesenvolupament. El trasplantament d’aquestes cèl·lules en animals nounats ha permès estudiar les primeres etapes de desenvolupament d’aquestes cèl·lules, el comportament i l’impacte que tenen sobre l’activitat neuronal.
