La protesta a Ferraz: de manifestació a botellot ultra

La 15a nit de protestes al carrer Ferraz, en el dia en què Pedro Sánchez va jurar el seu càrrec davant el Rei, ha complert amb bona part del cànon de les altres cinc jornades violentes que fins al moment s'han anat vivint en aquesta campanya contra la llei d'amnistia, contra el PSOE i contra el president del govern espanyol. Però en aquesta ocasió no per un final amb càrrega policial, porrades -que han estat testimonials-, detinguts i ferits, sinó per la ira dels manifestants.

A les onze de la nit d'aquest divendres, els antidisturbis de la Central de les UIP de la Policia Nacional es van disposar a dissoldre a la multitud, prop de 3.000 persones encapçalades per uns dos centenars dels ultres més radicals. Van començar a pressionar els agents després que aquesta avantguarda violenta s'hagués ocupat a fons amb el llançament d'objectes i grans petards contra el cordó policial i la premsa. 

En aquesta ocasió, malgrat la ira desbordada dels manifestants, els policies s'han estalviat la càrrega i les curses. Va haver-hi un moment en què l'escarni es va veure envoltat pertot arreu d'antidisturbis amb escuts i porres desenfundades. Dins, enmig de la concentració, estava el diputat de Vox Javier Ortega-Smith increpant a la policia per anar tancant el cercle. El desplegament d'antidisturbis va obrir una sortida cap al carrer Pintor Rosales i alguns dels més irats, tement potser les detencions -són 63 i ja minven al col·lectiu-, va començar a abandonar el cèrcol.

La gent va començar a seguir-los cap a fora mentre la violència persistia entre un centenar d'individus al carrer Ferraz. Quan el nucli dur es va girar i es van veure sols, de sobte es va aplacar la ràbia amb què, només mitja hora abans, havien aconseguit desmuntar i superar la muralla policial de tanques metàl·liques, arrencant i llançant les brides, petards, trossos de metall, bengales i tota mena d'envasos de begudes alcohòliques. La policia els va pasturar llavors cap al carrer Marqués de Urquijo. Els antidisturbis no els havien concedit la càrrega ni en el moment ni pel costat que esperaven.

El botellot

Una gran quantitat de llaunes de cervesa i ampolles de refresc i licors va quedar a terra després del pas d'aquesta concentració; tanta, que s'ha hagut de desplegar al carrer Ferraz una brigada de neteja de l'ajuntament madrileny amb un camió recollint els envasos. L'escenari era com el d'un postbotellot.

I en certa manera això ha estat l'escarni contra la seu federal socialista d'aquest divendres. Malgrat la consigna "no és una festa, és una protesta" que es transmet per megàfon en els escarnis, aquest va passar dels crits més irats, dels insults, les amenaces i el cant repetit del Cara al Sol braç enlaire a una espècie de dansa tribal de joves en xandall amb la música d'uns potents altaveus. La seva banda sonora s'ha compost per, entre altres, temes de rock dens com Blas de Lezo, de Skinstorm, o Revuelta, de la banda D250. Corejada, aquesta cançó s'ha integrat com un altre himne falangista més.

La pressió va desbordar una vegada més als congregats pels carrers de Argúelles, el barri madrileny que la ultradreta i l'extrema dreta tracten de convertir en un petit feu nocturn contra l'amnistia. És un escenari en el qual cada nit es representa la mateixa coreografia: primer la inauguració de l'escarni per persones gran i joves integristes catòlics i voxistes enfilats a l'escalinata de l'Església de l'Immaculado Corazón, que es converteix en una tarima de resos aquests dies.

Després desemboca a Ferraz la ruta que han seguit els extremistes per uns bars pròxims, aquests ja amb moltes menys més banderes. Com a molt algunes d'Espanya amb l'escut retallat en senyal de menyspreu a la monarquia i diverses estelades a les quals calar foc davant les càmeres de l'odiada televisió convencional.

Per a finalitzar, la traïdoria contra la policia i els periodistes. "Nosaltres no muntem cap 'follón', només ens manifestem", comentava un participant de Ferraz minuts abans que la policia instal·lés la seva muralla. D'uns 50 anys, amb bandera d'Espanya ben doblegada entre les mans, se sentia obligat a excusar-se: "Els embolics els munten els joves... Però tots hem estat joves no?".

I això és un retrat robot de les protestes després de 15 dies d'evolució: primer la burgesia jubilada o a la vora de la jubilació, la que va aclamar a l'expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre quan, fa ja dues setmanes, es va llançar a tallar el carrer; després, joves amb xandall, amb mocadors i bufandes tapant-los la cara... i un arsenal compost per les bengales que els van prohibir portar al Santiago Bernabéu i les llaunes de la cervesa que van trasbalsant entre xiscles de "Sánchez, muérete".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona