Consulta psicològica pel coronavirus

El meu company és hiponcondríac. Conviure amb ell és complicat aquest dies, i més perquè es nega a rebre suport professional. Tot i ser a casa tancat, està preocupat i angoixat tot el dia per si es contagia. Què em recomana?

06-05-2020Meneame

JORDI BARRIS RUSET | PSICÒLEG Doncs aquesta és una situació esperable i preocupant per varis col·lectius de persones amb patologia prèvia o tendència important que més o menys anaven sobreportant de forma estoica prèviament a l'inici de la pandèmia. Els pacients de TOC (trastorn obsessiu compulsiu amb idees de rentat de mans per contaminació) i els pacients hiponcondríacs (tendència i hipermaximització a poder emmalaltir per contraure malalties) o amb tendència a preocupar-se per les malalties i la possibilitat de contraure'n, són col·lectius de risc a patir de forma exagerada i exacerbar les seves manifestacions clíniques.
La veritat és que seria altament recomanable que pogués rebre assistència especialitzada perquè el calmaria molt i molt en les seves preocupacions i per altra banda, ell hauria de plantejar-se que no es mereix patir i suportar una ànsia tan gran com deu estar sofrint.

Però dit això, intentaré ser concret i donar-te resposta. El primer que hauria de fer, és centrar-se en què és l'important de la situació i què no tant. Segurament, aquí s'equivocaria. Ell, fàcilment diria que l'important és el coronavirus i les possibilitats de contagi que existeixen (dóna igual si surt de casa o no, quan dispares la preocupació, aquesta es torna irracional i malgrat que el risc de contagi el tingui molt reduït, tota possibilitat la maximitzes i tota precaució la consideres insuficient). Però això és un error, bàsicament perquè si té tendència hipocondríaca o directament ho és, s'ha passat tota la seva existència veient riscos de malalties i que mai s'han complert (o almenys no se li han complert tal i com ell s'ho havia plantejat). Ell ja porta anys anticipant càncers, o ictus, o demències o altres malalties dramàtiques i mai han passat com ell ha sofert, segurament, la majoria de vegades no ha passat res de res. Per tant, si fes un càlcul de possibilitats, el seu percentatge més aviat s'acostaria a 0. I ara no té perquè ser diferent. Està clar, que si jo penso que un dia puc tenir x, al dia següent y, a l'altre z i el de més enllà w, per simple situació de vida pot passar que algun dia encerti, però això no vol dir que tenia raó de preocupar-me; només vol dir que he exagerat les possibilitats de què em passés alguna cosa i evidentment, la vida ens porta a imprevistos (bons o dolents) i en ocasions passen coses (estem vius, forma part del joc). Però plantejar-se cada dia que ens passi quelcom, dispara la por i si mai passa una situació no esperable, llavors la persona aprensiva tendirà a incrementar la seva natural tendència a preocupar-se abans de que les circumstàncies siguin realistes per anar en compte.

Per tant, en el seu cas, el tema a controlar no és el coronavirus, si no la seva por. No és un tema de coronavirus el que ha de tractar, és de por. La gestió d ela por és fonamental i si observa que la por (tal i com ell la viu) cada dia que passa no es compleix, això l'ajudarà a reduir-la. La seva pròpia vivència de por, i la falta de confirmació en el dia a dia, li hauria de servir per tranquil·litzar-se i a sobre, intentant observar que la seva resposta davant la pandèmia (confinament, mesures de prevenció utilitzades) són suficients per estar sa i segur.

Per altra banda, important disminuir la quantitat d'informació sobre el tema de la pandèmia que es consumeix, que no sigui una constant en ell estar permanentment connectat a notícies sobre el tema i que es relacioni amb altres temes del dia a dia, per tal que la seva percepció del moment tingui altres elements. Si només activa notícies respecte el virus, maximitzarà la importància i el temor perquè lògicament, la majoria de notícies tenen un esbiaix negatiu.