El cost de l’electricitat per a les llars a Espanya és el cinquè més alt de la Unió Europea perquè té un mercat «limitat» i alts impostos, apunten els experts. El preu de la llum a l’estat espanyol s’ha disparat fins a un 30% coincidint amb el temporal Filomena i ha generat força crispació pública. Dins el context europeu, Espanya ja encadena més de quatre anys pagant més que la mitjana de la UE. «Els mercats energètics que tenen els preus més alts són mercats molt tancats i relativament limitats», diu a l’ACN el director de la Conferència Internacional sobre Investigació Energètica, Stefan Bouzarovski. A banda, l’expert Ignacio Arróniz destaca com la «dependència europea de subministraments estrangers» influeix en el mercat de l’energia.

El temporal Filomena ha provocat un augment de la demanda per combatre el fred i una davallada de la producció d’energia solar per culpa de les condicions meteorològiques. Factors que han contribuït a l’encariment del rebut de l’electricitat que han reobert el debat públic sobre la pobresa energètica.

L’augment del preu de la llum segueix la tendència creixent del cost de l’electricitat. En concret, el preu que han hagut de pagar les llars espanyoles per l’electricitat el 2020 ha estat de 0,223 euros per quilowatt/hora, davant la mitjana de l’eurozona que n’ha pagat 0,213, segons recull l’últim informe de l’Eurostat.

La llista de països amb el rebut de l’electricitat domèstica més car l’encapçala Alemanya, seguida per Dinamarca, Bèlgica i Irlanda, on els preus per quilowatt l’hora superen els 0,27 euros. Just després s’hi situa Espanya. Per contra, els països del conjunt europeu que menys paguen per la llum a les cases són Bulgària, Hongria i Estònia, on no arriben als 0,13€ per quilowatt l’hora.

«Els mercats energètics que tenen els preus més alts són mercats molt tancats i relativament limitats», diu el professor de la Universitat de Manchester i director de la Conferència Internacional sobre Investigació Energètica, Stefan Bouzarovski. A més, afegeix com a problema la càrrega fiscal a l’electricitat: «Un dels reptes és que hi ha molts impostos en el rebut, especialment al nord d’Europa».

Ho demostren les dades: el 2020, els impostos han representat un 66% del preu total del rebut a Dinamarca, i més del 50% a Alemanya. D’aquests gravàmens, l’IVA representa el voltant del 20%. Justs després d’aquests països nòrdics, Espanya també està entre els estats de la UE amb més impostos sobre l’electricitat, prop del 50%, segons dades de l’Eurostat.A Espanya la llum tributa un 21% d’IVA, molt per sobre del que suposa l’IVA als rebuts de països com Malta, Grècia o Luxemburg, que no arriben al 10%.

L’impost de l’IVA també s’ha sumat al debat públic, després que el Ministeri d’Hisenda espanyol assegurés que no podien rebaixar el concepte perquè des de la Comissió Europea no se’ls permetia per «un abús de l’IVA reduït». En canvi, i tal com s’observa en països amb l’IVA molt més baix, des de Brussel·les no indiquen cap motiu que impedeixi al govern espanyol abaixar l’IVA de la llum.

La decisió de reduir aquest impost és de cada estat membre i està permesa sempre que no hi hagi risc de distorsió de la competència, segons la normativa europea. Així i tot, és preferible consultar-ho al Comitè de l’IVA de la Unió Europea, encara que la rebaixa es pugui fer efectiva igualment. Malgrat el recent repunt global de preus de l’electricitat, les mesures de bloqueig generalitzades a gran part del conjunt europeu per fer front a la covid-19 han tingut un impacte sense precedents sobre el mercat d’electricitat de la Unió Europea. Tal com recull l’informe de la Comissió Europea sobre els Mercats Europeus d’Electricitat el 2020, la pandèmia ha provocat una caiguda en la demanda d’electricitat que ha situat els preus de l’electricitat a l’engròs a nivells molt baixos, amb disminucions d’entre el 30 i el 50%.

La caiguda del preu de l’electricitat a l’engròs ha afectat també a l’electricitat domèstica, que ha caigut lleugerament la primera meitat del 2020 a Europa, segons l’últim Eurostat. La mitjana europea ha estat de 0,213 euros per quilowatt l’hora, mentre que el mateix període del 2019 se situava als 0,216 euros. Si bé és cert que la reducció és gairebé mínima, els preus de l’electricitat no havien deixat d’augmentar en els últims anys a Europa. Si bé la Unió Europea té un paquet de polítiques per evitar i combatre la pobresa energètica, «encara es pot fer més», diu l’investigador en energia i professor de la Universitat de Manchester, Stefan Bouzarovski. A més, apunta que «una mesura molt útil per la gent vulnerable en termes d’energia i a escala de la Unió Europea seria prohibir les desconnexions d’energia». És a dir, impedir que es pugui tallar subministraments bàsics com electricitat, gas i aigua, per exemple per un impagament de la factura.