L'escriptor begurenc Miquel Martín ha presentat fa poques setmanes la seva última obra, Llegendes de nit, on fa un repàs de les contalles sorgides al voltant de les nits més màgiques de l'any: Sant Joan, Tots Sants, Nadal i Cap d'Any. En total n'aplega gairebé un centenar, que tal com apunta Martín al pròleg del llibre, parlen d'animals i de plantes, d'astres i fenòmens meteorològics. Són nits de culte a la mort, de bruixes, de prodigis i encanteris, d'infinitat d'éssers fabulosos que sempre es mouen en la «prima línia que separa el bé del mal». En definitiva, són nits en les quals la fantasia i la quotidianitat es confonen i on la màgia i els fets es creuen per intentar il·luminar el gran misteri de la vida i de la mort.

En la presentació de la seva obra, l'escriptor va declarar que aquestes nits són les «més màgiques del cicle vital de la gent», posant de relleu els rituals que hi ha al voltant de la nit de Sant Joan. És la nit del solstici d'estiu, fet que en reforça el component màgic, tot i que «els humans anem perdent aquesta relació amb la natura», va considerar.

En l'elaboració del llibre, Martín -col·laborador d'aquest diari- ha recollit fons orals i bibliogràfiques sobre llegendes d'arreu de les comarques catalanes i també indrets de parla catalana. Miquel Martín ja ha rescatat anteriorment la tradició oral empordanesa amb Llegendes de mar de la Costa Brava (2012), i és autor -entre d'altres- de les novel·les El riu encès (2017), Dictadors de butxaca (2007), Cabelles de Medusa (2007) i L'estratègia de la Gallina (2001).