02 de novembre de 2009
02.11.2009
40 Años
40 Años
Raúl Longhi

"A Geni Bou li dèiem que parés de córrer perquè ens treia una volta a tots"

02.11.2009 | 01:00
Raúl Longhi, en una de les moltes banquetes de Primera per les quals ha passat en els últims anys.

Exjugador del Girona (1983-84)
L'argentí va arribar de la mà d'Alfons Muñoz en un any que s'havia recuperat la Tercera Divisió i es volia mirar amunt. Longhi venia de fora per marcar diferències, però els problemes econòmics van provocar que ni tan sols acabés una temporda que, amb tot, ell recorda amb bones paraules.

En els últims anys la seva imatge ha estat molt associada a la de Víctor Muñoz, a qui ha acompanyat a les banquetes de molts equips de Primera Divisió, però a Girona encara molts recorden aquell jugador que va passar uns mesos per Montilivi tirant faltes i ensenyant la qualitat tècnica de qui ja havia estat un grapat de temporades a l'elit. Tot i tenir molt bones paraules per a tothom amb qui va coincidir a Girona, Longhi no va arribar ni a acabar una temporada, perquè a Montilivi no es van complir els compromisos econòmics pactats. Va marxar, però uns anys més tard va tornar a les comarques gironines per entrenar un Figueres que, amb jugadors com Pitu Duran o Tintín Márquez, va fregar l'ascens a Segona i va eliminar el Barça a la Copa Catalunya.

Com acaba un argentí de Mar del Plata amb anys d'experiència a Primera jugant a Montilivi?
Havia acabat el meu contracte amb l'Espanyol, estava molt vinculat a Barcelona, amb plans de futur per establir-me a la ciutat, i ja hi tenia negocis quan va sortir aquesta possibilitat de venir a Girona a través d'Alfons Muñoz, que em va donar tota la confiança com a entrenador.
Un salt gran. L'Espanyol estava a Primera i aquell Girona acabava de recuperar la Tercera Divisió.
Ho era, sí. Tenia altres ofertes de Segona Divisió, com l'Oviedo, on hi havia José María, un excompany meu a l'Espanyol, i la veritat és que em vaig decantar per Girona per la proximitat amb Barcelona, perquè el meu futur ja estava una mica organitzat per quedar-me a viure aquí.
Tota la pressió per a vostè. De fora, exjugador de Primera, professional...
A mi, l'afició de Girona em va tractar molt bé, i tant el meu rendiment com el de l'equip crec que van ser bastant acceptables. Vam ser líders durant unes quantes jornades, però després es varen desencadenar problemes econòmics i la temporada no va acabar bé. Els èxits esportius no van ser possibles per la quantitat de problemes econòmics que hi havia.
Els problemes de diners són un clàssic del futbol modest.
Sí, erem quatre o cinc jugadors que veníem cada dia de Barcelona. Hi havia uns compromisos que no es complien i tot això feia que la part esportiva es deteriorés. Tot i que en línies generals, pel que fa al treball, al camp el tracte que vaig tenir amb la gent de Girona va ser realment molt bo.
No va ni poder acabar la seva única temporada al Girona.
No, no... la temporada no la vaig acabar perquè els quatre o cinc jugadors que veníem de fora no vam acabar la temporada. Ens van rescindir els contractes perquè no es podien complir.
No hi havia mal equip, gent jove d'aquí com Boada o Montes, més veterans com Morata...
Eren gent molt jove. Recordo que a Montes jo l'anomenava el "nene", perquè tenia una careta així angelical, era un noi a qui li jo li veia opcions i sempre intentava estar per ell. També hi havia un altre jugador, Bou, que en els entrenaments l'havíem de frenar, perquè sempre ens treia una volta al camp. Sempre havíem de fer broma i dir que frenés perquè no ens deixés en evidència a tots amb la condició física.
I amb Alfons Muñoz, bé?
Molt bé. Fins i tot a nivell personal. Em va oferir la seva amistat pels dies que m'havia de quedar més temps a Girona. I amb els jugadors també. Boada, Aroca, Montes, Bou, Arredondo, Morata, Pujolràs... Me'n recordo de tots. Era un grup de treball molt bo.
I després de Girona?
Vaig jugar un any més a l'Hospitalet, perquè hi havia l'opció de quedar-m'hi com a segon entrenador, perquè passava a ser un filial de l'Espanyol.
A partir d'allà no ha deixat més les banquetes.
A l'Hospitalet començo la meva etapa com a segon entrenador amb Martín Esperanza, amb Mauri i després ja com a primer entrenador a Sant Cugat a Tercera i Figueres, Tarragona o Cultural Leonesa a Segona B. Més endavant, Víctor ja em diu per anar treballant amb ell com a segon entrenador i ja porto uns anys al seu costat. Logronyès, Vila-real, Saragossa, que va ser l'etapa més important guanyant la Copa i la Supercopa, Panathinaikos, Huelva i Getafe.
Panathinaikos. Com es treballa a Grècia?
L'estructura que té el club és de la millor que hi pot haver en molts equips, es pot treballar amb grans condicions professionals en una ciutat esportiva, amb allotjament, amb restaurant, gimnàs... Tenen de tot.
Molta pressió.
Dels aficionats i de l'entorn del club sí, però a Grècia els periodistes no estan tot el dia en els entrenaments. Allà només treballes amb els jugadors i no tens, com aquí, una vintena de periodistes que t'esperen al final de cada entrenament.
Aquí molestem tot el dia.
(Riu). Aquí hi ha molt pressió mediàtica, cada dia hi ha informacions, rodes de premsa dels jugadors. Hi ha problemes en el treball del dia a dia que has d'anar solucionant.
Molts anys abans d'això, va entrenar a Figueres. Com va ser el seu fitxatge per la Unió?
Estava entrenant a Tarragona a Segona B, on vam fer una temporada bastant acceptable, i llavors estava a punt de firmar pel Palamós, que llavors era filial de l'Espanyol. El problema, però, va ser que l'Espanyol va baixar i es va trencar l'acord de filiació. Em vaig quedar sense equip i, amb la temporada començada als tres o quatre mesos, va venir el Figueres i vaig firmar per ells.
Què en recorda?
Allà vaig tenir la gran alegria d'eliminar el Barça en una Copa Catalunya, el Barcelona de Romario i Hagi, als penals a Vilatenim, cosa que va ser una gran satisfacció per als jugadors, aficionats, club...; però també en tinc la tristesa de no haver pogut guanyar el play-off per pujar a Segona A. Aquell any va ser el Getafe el que va pujar, ens va faltar un gol. Era un bon equip amb jugadors com Pitu Duran, Arseni Comas, Valentín, Tintín Márquez...
Un pal no aconseguir aquell ascens.
Va ser molt trist, perquè se'm va escapar l'oportunitat d'entrenar a Segona A. També em va passar més tard amb la Cultural Leonesa, sempre m'he quedat a les portes d'entrenar a Segona A.
No s'hi va quedar més?
Vaig estar-hi una temporada més , però en la segona em van cesar a l'abril. Anàvem molt bé, fins a gener, però després l'equip va baixar el rendiment i, com que semblava que l'equip no es classificaria pel play-off, van decidir canviar-me

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes