Una colossal Espanya s'ha coronat avui per segona vegada campiona del món d'handbol, en guanyar sense compassió a Dinamarca (35-19), irreconeixible durant un partit en el que en cap moment ha tingut opció de discutir el triomf als amfitrions, que succeeixen així a França en l'historial.

Era el primer Mundial que Espanya organitzava a casa seva en tota la seva història i els de Valero Rivera sabien que no podien fallar si volien sumar un segon or, després del de Tunísia el 2005.

D'aquella selecció només queden Rocas i Alberto Entrerríos, que disputava el seu últim partit com internacional. El lateral de Gijón acaba a l'equip ideal del torneig, al costat de Aguinagalde. I amb un altre or a la butxaca.

Una nova generació s'obre camí i ha elegit el millor escenari per presentar-se als ulls del món. El Palau Sant Jordi de Barcelona, mític escenari dels Jocs Olímpics del 92, ple amb 14.000 ànimes, ha presenciat un passeig triomfal gairebé vergonyant per moments.

La bèstia negra dels espanyols es va quedar en mascota. Amb prou feines una ombra d'aquell equip que arribava invicte a la final amb un handbol temible. L'aristocràcia estel·lar ha doblegat el genoll davant l'handbol del poble, l'esperit col·lectiu dels nois de Valero Rivera, davant el crit a l'aire de Maqueda i el poder de Cañellas.

De la Dinamarca que havia vençut els 'Hispans' als dos enfrontaments anteriors, a l'Europeu i als Jocs de Londres, res s'ha sabut. Espanya succeeix a França dalt del podi mundial i el parquet ha acabat convertint-se en uns gloriosos Camps Elisis.

Ja l'arrencada del partit ha estat estat tota una declaració d'intencions. Antonio García ha sigut la sorpresa a l'equip inicial espanyol i, precisament ell, ha inaugurat un marcador que Espanya ja comandava per tres punts en el primer parcial.

Tres minuts ha trigat Dinamarca a llançar el seu primer llançament i gairebé cinc a obrir el seu compte. Els nòrdics s'han encasquetat en l'entramat defensiu plantejat pel tècnic espanyol i amb prou feines han aconseguit plantar cara durant un quart d'hora.

Aquest ha estat el temps que els nòrdics han tret a relluir un conat de la seva maquinària d'handbol fins ara perfecta. Han estat deu minuts en els quals els d'Ulrik Wilbek, amb bona circulació unida al llançament exterior, han aconseguit reduir la bretxa (6-5, m.11).

Però el mur defensiu hispà ha començat a provocar curtcircuits continus en el seu rival. Fins a l'intermedi, Dinamarca amb prou feines va anotar un gol per parcial, mentre cada pèrdua de pilota generava un contraatac letal. Els extrems Eggert i Lindberg no trobaven el camí que tantes vegades havien recorregut, totalment anul·lats.

Hansen demanava calma als seus companys, però la raó nòrdica ja no responia i els seus propis monstres han començat a créixer. Cada atac era un món, mentre els espanyols anotaven amb suma facilitat. Rivera i Cañellas -sis i set gols al final del partit- col·locaven la màxima diferència fins ara amb diversos contraatacs (12-8).

Maqueda embogia i el Sant Jordi amb ell. Si el 18-10 del descans ja ha estat una diferència inesperada, més ho ha acabat sent un segon temps en el qual els danesos ja simplement s'havien esfumat del 40x20.

Al gol de Mollgaard després de l'intermedi li han seguit gairebé deu minuts de sequera i amb prou feines sis gols en vint minuts. Ha estat mitja hora de gresca espanyol, que ha arribat a estar 19 gols amunt. La guinda a un Mundial daurat per a l'amfitrió, mentre Dinamarca acumula ja tres finals caient en la desgràcia.

-Fitxa tècnica:

35 - Espanya (18+17): Sterbik (p); Rocas (-), Maqueda (5), Aguinagalde (5), Cañellas (7, 1p), García (2), Rivera (6) -equip inicial-, Entrerríos (3), Tomás (1), Sarmiento (1), Montoro (2), Morros (1), Ruesga (-), Ariño (-), Guardiola (2) i Serra (ps).

19 - Dinamarca (10+9): Landin (p); Eggert (3, 2p), Lindberg (1), René Toft (-), Mollgaard (4), Hansen (2), Nielsen (-) -equip inicial-, Sondergaard (4), Mortersen (-), Markussen (2), Lauge (1), Noddesbo (1), Svan (-), Henrik Totf (1) i Green (ps)

Parcials cada cinc minuts: 3-1, 6-4, 8-5, 9-8, 14-9, 18-10 (descans), 22-11, 26-12, 29-12, 30-15, 34-16, 35-19 (final).

Àrbitres: Nenad Krstic i Peter Ljubic (Eslovènia). Han exclòs Maqueda, García i Ariño per Espanya i a Mollgaard i Sondergaard per Dinamarca.

Incidències: Final del Campionat del Món d'Espanya 2013, disputat al Palau Sant Jordi de Barcelona davant uns 14.000 espectadors, amb la presència del Príncep Felip de Borbó i la Princesa Maria de Dinamarca.