No va poder ser. El Girona continuarà la temporada que ve a Segona Divisió A després que ahir l'Almeria no li donés cap mena d'opció de pujar a Primera. Les portes de l'ascens es van tancar de cop al Juegos del Mediterráneo i amb elles la pàgina més brillant de la història del Girona. Les llàgrimes a les cares dels jugadors ho deien tot. No van tenir el seu millor dia; al contrari, un dels pitjors d'un any gairebé perfecte. Remuntar el 0-1 de l'anada era una missió francament difícil però el Girona estava convençut de fer-ho. Des de Rubi fins a Juncà, passant per Acuña i per Eloi Amagat, la sorpresa a l'onze inicial d'ahir. Tots i cadascun dels membres de l'expedició gironina a Almeria somiaven amb una heroïcitat que l'Almeria es va encarregar d'aixafar de seguida. El gol d'Aleix Vidal, a la primera arribada local i dos més de Charles a la represa van acabar amb les il·lusions d'uns jugadors als quals poc els ha faltat per a tocar la glòria de la Primera. A partir d'avui ja passen a ser considerats herois i a formar part de la millor pàgina de la història del club. L'ovació dels 600 seguidors gironins desplaçats, mentre els locals celebraven l'ascens, al final del partit així ho confirmava.
Veient que en tres partits no hi havia hagut maneres de fer mal a l'Almeria, Rubi va apostar per introduir alguna variant a l'equip a la recerca del factor sorpresa. La principal novetat va ser la presència d'Eloi Amagat al costat de Luso per davant de Tébar, en un trivot, i per darrere de Javi Acuña. El paraguaià va sortir d'entrada deixant enrere les darreres polèmiques sobre el seu estat físic. Toni Moral i Moisés Hurtado, recuperats de les seves lesions, també van formar part de l'onze titular. La consigna per part del tècnic gironí era clara. Posar la por al cos a l'Almeria. El Girona no havia fet més de 1.000 quilòmetres per ser el convidat de pedra a la festa dels andalusos. Ni molt menys. Volien donar guerra, molta guerra. A l'Almeria, l'empat li servia i per això, amb ben poca pressa va sortir al camp. De nervis sí, uns quants. També el Girona és clar, que sabia que per aconseguir l'objectiu només li servia fer dos gols.
Les primeres aproximacions van ser per als locals que, de la mà de Iago Falqué per la banda esquerra, començaven a inquietar Becerra. Res de perillós semblava en principi, fins que Aleix Vidal va poder disparar sense oposició i va sorprendre Becerra pel pal curt. Els andalusos colpejaven primer.
El gol no havia de trastocar gaire el guió dels gironins, que seguien necessitant un parell de gols per pujar. Tot i això, el Girona va acusar el cop del gol. Els de Rubi no estaven frescos i no aconseguien baixar la pilota a terra per connectar ni amb Toni Moral ni Acuña amb facilitat. L'equip no rutllava bé. De mica en mica, el Girona va anar guanyant metres i es va apropiar de la pilota però es mostrava totalment estèril ofensivament. Amb Acuña lligat de mans i peus pels dos centrals, l'equip estava orfe d'idees.
A la mitja part s'hi va arribar amb un més que possible penal de David Garcia a Aleix Vidal amb el temps complert. Jaime Latre, però, no es va atrevir a xiular-lo. En el partit més important de la temporada, el Girona no es reconeixia. Nuls en atac i sense desequilibri a la zona de tres quarts, l'equip estava lluny d'aquella màquina de fer futbol que ha encisat tothom durant aquest curs. Tant és així que l'únic xut entre pals dels de Rubi va ser un de Felipe Sanchón, molt tou, que Esteban va aturar sense problemes. Massa poc per a un equip que buscava un lloc entre els grans.
L'ascens seguia a dos gols però pel que s'havia vist durant la primera part, la distància entre ambdós equips era molt més gran. Veient el panorama, Rubi va decidir reaccionar a la mitja part i va fer entrar Juanlu Hens i Jandro en el lloc de Jose i d'un inadvertit Toni Moral. Els canvis van fer tornar el Girona al dibuix habitual, desplaçant Luso al lateral dret i amb Tébar i Eloi Amagat al doble pivot. Calia fer quelcom per sacsejar el partit. Sis minuts va durar la il·lusió dels gironins. Els que va necessitar Iago Falqué per fer un barret a Luso dins l'àrea i fer la passada de la mort a Charles, que una vegada més, no perdonaria. Amb el 2-0, ara sí, l'ascens es posava molt coll amunt i el Girona necessitava no ja una gesta sinó un miracle.
A la desesperada, el Girona va mirar de fer mal amb llançaments llunyans i accions de Juanlu, Tébar i Felipe van dur cert perill a la porteria d'un Esteban infranquejable. Semblava que el Girona no llançava la tovallola. L'equip estava bolcat a l'àrea local, tant que va desguarnir ?completament la defensa i va permetre que Charles, a plaer, es quedés sol davant Becerra i sentenciés ?definitivament l'ascens de l'equip ?andalús.
