Després d'una setmana a Montilivi, quines sensacions té?
Bones, bones. Però ara toca acumular treball i posar-se a to. Això no s'agafarà fins als partits. De moment, molt a gust i molt content. I amb ganes d'aprofitar l'any.
La rebuda ha estat positva?
Molt correcta. El vestidor és molt semblant al de l'Osasuna, amb gent propera que es porta la mar de bé. El canvi, en aquest aspecte, ha estat ben fàcil. Són vestidors molt semblants.
No sé si ja ha tingut temps de fer algun volt per Girona...
Ui, no! No tenim temps de fer res. De l'hotel a entrenar, del camp a fer la migdiada, d'allà de nou a la feina...
Ho ha de viure tot plegat tot sol o almenys comparteix el dia a dia amb algun familiar?
Amb la meva parella. Això ajuda molt. Quan vaig marxar de València cap a Pamplona ja va venir amb mi. No és fàcil viure sol i ho noto en algunes ocasions, quan ella no hi és. Quan sí, es nota la companyia, perquè pots parlar de qualsevol cosa, deixar-te anar, comentar la jugada, sortir a passejar...
No coneix encara res de Girona, per tant?
No gaire. Només algun dia que hem dinat amb alguns de l'equip per la ciutat, però poc més. Sí que m'havien parlat força bé d'ella, com és el cas d'en Damià o en Joan Oriol. Em van dir que estaria molt a gust.
El que també li deuen haver comentat és que es tracta d'una ciutat on, a diferència d'altres, no hi ha tanta pressió.
Sí, això m'ha arribat. Que és una ciutat tranquil·la. Els futbolistes ho agraïm. Si les coses van bé pots sortir, passejar i rebre fins i tot felicitacions. I si van mal dades, doncs pots també rebre crítiques, però no tantes com en d'altres indrets.
M'agradaria saber com es pren aquesta cessió al Girona. És una oportunitat per millorar o una manera de reivindicar-se de cara l'Osasuna, el seu club?
Vinc aquí amb ganes d'aprendre i millorar. Baixo una categoria, perquè passo de Primera a Segona A, però per a mi és un pas endavant i no pas enrere. Vull jugar el màxim, no deixar escapar les oportunitats i veure que sóc aprofitable. Ja sigui a Pamplona, a qualsevol lloc o fins i tot si fem una bona temporada i pugem, seguir aquí. Però, també és cert, cal anar pas a pas i primer buscar la salvació.
Ha jugat a Primera contra Barça i Madrid però mai ha debutat a Segona A. Quines coses, oi?
Cert. És una categoria nova, espero adaptar-me ràpid i gaudir de minuts. Tinc 23 anys, em queda molta carrera i estic aquí per aprendre. Com he dit, és un pas endavant. Ja veurem l'any que ve on sóc.
Parlàvem abans de la pressió i dèiem que Girona és un lloc idoni pel que fa aquest aspecte. Però, la gran temporada anterior els obliga, potser, a no només buscar la permanència?
Sí, és clar. L'any passat va ser extraordinari i serà molt difícil igualar-lo. Però si anem pas a pas, per què no podem fer grans coses? És una Lliga molt llarga i s'ha d'anar poc a poc, intentant salvar-se al més aviat possible i després ja veurem què és el que passa.
El curs passat seguia els partits del Girona?
Sí, alguna cosa vaig veure. Lògicament estava més centrat en la Primera Divisió i l'Osasuna, però també vaig seguir alguns partits, com els del play-off. Una llàstima, perquè va estar tot l'any a dalt. Per exemple, vaig veure el partit del Xerez i em va xocar el resultat final.
Ja ha parlat amb en Ricardo?
Poca cosa. Tot just estem aprenent conceptes. El que em demani, l'hi intentarem donar. Ja li vaig dir que puc adaptar-me a qualsevol posició del mig del camp.
Ell és molt de tocar la pilota...
Sí! És una de les raons per les quals estic aquí! Però segur que aquí hi haurà temps de tot; de bregar, però també de tocar i tocar.
Va debutar a Primera amb 21 anys. I va fer-ho al Camp Nou. Com ho recorda?
Sí. No ho recordo gens malament! Ho recordaré sempre, estrenar-se a un dels millors camps del món, contra un gran equip, amb campions del món i del planeta. Va ser inoblidable.
