Ningú diria que l'equip del qual és l'entrenador acabava de guanyar el títol de lliga. Va entrar a la sala de premsa impassible, es va asseure sense canviar la seva expressió i, abans de rebre cap pregunta, va arrencar. Roberto Íñiguez no volia deixar escapar ni un sol segon. Abans de valorar com havia estat el seu equip, què havia estat clau a la final o qualsevol altra cosa, va deixar ben clar que un èxit com el que va aconseguir ahir l'Spar CityLift Uni Girona no només portava el seu nom i també el de les seves jugadores, sinó que el seu predecessor en el càrrec, Ramon Jordana, hi tenia molt a veure. "He rematat una gran feina. He de compartir el títol amb ell. És el mínim que puc fer".

Íñiguez va explicar que el primer dia que va posar els dos peus a Fontajau, just després de la sorprenent dimissió de Jordana, amb la primera persona que va intercanviar unes paraules va ser amb la seva filla Noemí, capitana de l'equip. "És una persona forta, però la vaig veure molt tocada. Llavors vam arribar a un pacte: l'equip havia d'aconseguir algun èxit per dedicar-li al seu pare". L'Uni no només va segellar la seva classificació per a la propera edició de l'Eurolliga, sinó que ahir va rematar la feina amb un títol històric. "Sóc conscient del fantàstic treball que ha fet en Ramon Jordana. L'he heredat i m'equivocaria si em pengés jo les medalles. He de compartir aquest títol amb ell. Fins i tot això és poc; ell el mereix més que jo. Sé que ara està feliç i s'ho mereix", va rematar.

Per a Íñiguez, la tarda d'ahir va suposar tres victòries per a ell, la plantilla i també la institució. "La primera és el títol de lliga. Encara l'hem d'assimilar...", va encetar. "La segona, la plaça d'Eurolliga. Això també és increïble", va prosseguir. I va completar-ho amb la tercera: "La més important és l'ambient que s'ha viscut a Fontajau. Aquest pavelló ha recuperat sensacions: he vist a nenes que ja estan boges pel bàsquet, les institucions estan contentes i hem aconseguit posar el nom de Girona per tot arreu".

Curiosament, del que menys va parlar va ser del partit en si o també del "dur" camí cap al títol. "Hem anat aprenent partit a partit. Millorant, i molt, des del primer duel de semifinals contra el Conquero. Sabíem que si treballàvem els 40 minuts, obtindríem la nostra recompensa i així ha sigut. Estic molt content per les meves jugadores. Crec que no s'ha acabat cap cicle, al contrari; aquí hi ha corda per estona".

Tot parlant del futur de la plantilla, també va deixar anar algunes pinzellades sobre com pot pintar el seu futur. No va deixar clar si continuarà o no, però per les seves paraules semblava que l'endemà es veia més a fora que no pas a dins del club. "No em prendré un any sabàtic, això ho tinc molt clar. He d'entrenar; en tinc ganes i m'agrada molt. A Girona he gaudit molt i se m'ha fet curt. Realment no sé què és el que passarà amb la meva situació. Crec que s'ha de deixar passar una mica el temps i gaudir del que hem aconseguir. El millor pera mi i per a tots és no escalfar-nos massa el cap. Amb el pas dels dies veurem com està la cosa i valoraré. S'ha de tenir en compte com està el tema econòmic. El del club, no pas el meu".

Jael Freixanet i la selecció

Un dels noms propis de la roda de premsa va ser el de Jael Freixanet. Quan ningú s'ho esperava, Íñiguez va fer una crida perquè l'aler manresana acabés, tard o d'hora, entrant en una convocatòria de la selecció absoluta espanyola. "S'ho mereix i a veure si deixem de mirar ja cap a d'altres costats. Està fent un treball increïble i hi mereix anar encara que sigui com a convidada. Crec que pot ajudar no només a l'Uni, sinó també a nivell nacional. Seria, per a mi, la cirereta del pastís".