Ara fa gairebé una dècada, el 23 de juny del 2005, el Santa Eugènia i el Vedruna anunciaven oficialment la seva aliança per crear un nou club de bàsquet femení a Girona. Eduard Herrero, en nom del Santa Eugènia, i Joan Soler, llavors president del Vedruna i avui encara peça clau a l'Uni, parlaven llavors d'un club amb voluntat de creixement amb Pere Puig ja de cap visible en el tema esportiu. L'Uni Girona va començar la temporada següent, 2005/06, amb un primer equip a Copa Catalunya i una base potent, en la qual ja destacava l'actual capitana del Perfumerías Avenida, Marta Xargay, que començaria a tenir una presència constant en els diferents campionats d'Espanya. "Ara tenim l'eufòria per la Lliga que ha guanyat el primer equip, però la nostra força i el que demostra la consolidació de l'Uni com a club són els resultats del bàsquet base. El júnior i el cadet han arribat a la Final a Quatre de Catalunya i l'infantil va pel camí de ser-hi, amb la qual cosa completaríem un triple inèdit", explica Puig que recorda com, just en el moment de la creació del club, que ja va començar a caminar amb Llorenç Biargé de president, havien aconseguit portar un cadet del Santa Eugènia, on també hi havia nenes del Vedruna, dos cops seguits al Campionat d'Espanya.
El primer equip va començar a competir a Copa Catalunya, però la temporada següent ja es va apostar per fer el salt a Lliga Femenina fitxant un entrenador de Barcelona, Dani Perdiguero, i jugadores amb certa experiència com Mari Moreno. A la setena jornada, però, el gironí Carles Coromina va haver d'agafar l'equip per acabar salvant la categoria després de fitxar dues nord-americanes: Charlene Smith i Layla Schwarz. Coromina continuaria l'any següent, però es quedaria a les portes de pujar a la fase d'ascens de Galícia i, des de llavors, no ha tornat a vincular-se plenament en cap més projecte de bàsquet.
En el darrer any a Lliga Femenina-2, l'actual tresorera de la junta directiva de l'Uni va canviar els ?equips de bàsquet base per agafar el relleu de Carles Coromina al primer equip. Amb una Marta Xargay encara júnior i jugadores referents com Astou Traoré o una jove Anna Carbó, l'Uni va aconseguir al maig del 2009 a Badajoz l'ascens a la màxima categoria que s'havia escapat l'any anterior a Santiago de Compostel·la. I, un cop arribades a l'elit, l'Uni sempre s'ha mogut entre els millors amb tres tercers llocs i dos cinquens abans del gran èxit d'aquesta temporada. "Recordo molt bé una temporada en què encara hi havia els tres grans en un bon moment econòmic (Perfumerías, Ros Casares i Rivas) i nosaltres vam aconseguir acabar terceres superant Rivas", explica Anna Caula que, amb l'excepció d'enguany, ha estat sempre protagonista del creixement de l'Uni des de la banqueta del primer equip.
En la primera temporada a Lliga Femenina-1, la 2009-10, aterren a Fontajau jugadores amb experiència a la Lliga com l'actual fisioterapeuta del primer equip, Laura Antoja, o l'exinternacional Laura Camps. Kie?sha Brown i Kaayla Chones eren les nord-americanes en un equip on s'havien mantingut Carbó i Traoré, però on també havien arribat Geo Bahí i Petra Stampalija. Al final, el debut es va acabar amb un cinquè lloc, a una victòria del quart (Mann Filter) i només lluny dels llavors encara intocables Perfumerías Avenida, Ros Casares i Rivas.
Anna Caula, sempre present
La segona temporada va ser la més complicada de les sis que l'equip ha estat a l'elit. Anna Caula va decidir apartar-se de la banqueta, però el seu relleu, el barceloní Joan Carles Díez, no va trobar mai el feeling en una plantilla en la qual havien marxat Camps i la majoria de les estrangeres. Caula va haver de tornar per Nadal i això, junt amb la manera com el club va acabar resolent el que semblava un gran problema, la marxa de Sonia Reis al Ros Casares a principi de gener, van permetre repetir el cinquè lloc. El lloc de Reis va ser ocupat per l'argentina Gisela Vega, que va rendir molt bé aquella segona meitat de la temporada per acabar quedant-se la següent per fer una extraordinària parella amb el que ha estat un dels grans fitxatges de Pere Puig en aquests anys: Angel Robinson. L'actual pivot del Perfumerías Avenida va arribar a Girona procedent de la modesta lliga portuguesa i, al costat de Vega i d'una Noemí Jordana que agafava el relleu d'Antoja com a base titular, van portar l'equip fins a la tercera posició final de la temporada 2011/12. Patrocinat llavors pel Girona FC dins el fracassat projecte del "Tots som Girona" de Josep Delgado, allò va provocar un any encara més ple d'impagaments del que ja és habitual en l'esport femení, l'Uni va acabar tercer per davant del Rivas, i va guanyar-se una plaça de competició europea a la qual va haver de renunciar. En el play-off, les gironines caurien clarament en semifinals contra el Perfumerías Avenida, que acabaria sent subcampió en perdre la final contra l'intractable Ros Casares que entrenava Roberto Íñiguez.
Una tercera posició que, tot i rebaixar el pressupost i no poder retenir Robinson ni Vega, el ja Spar Uni Girona va aconseguir repetir amb un equip molt experimentat amb jugadores com Jordana, Toch i l'antiga estrella de la Universitat de Harvard Allison Feaster, a més d'un talent pur com era Jacinta Monroe. A quarts de final del play-off, l'Uni va derrotar l'Obenasa sense grans problemes però en semifinals no va poder amb el posteriorment campió Perfumerías Avenida, que el va eliminar per 0-2 guanyant el segon partit a Fontajau per un ajustat 75-76. Un tercer lloc que també obligaria l'Uni a renunciar a Europa per falta de recursos econòmics.
L'estiu següent, l'Uni va buscar un revulsiu mediàtic per aconseguir la sempre complicada presència de l'esport femení en els mitjans de comunicació. Així, Pere Puig va portar a Girona la jugadora de més talent que ha passat per l'Uni aquests anys. Chardé Houston va meravellar tothom en la seva primera aparició a la final de la Lliga Catalana. Una autèntica estrella que liderava qualsevol mena de classificació individual - punts, valoracióÉ- i que, tot i no deixar mai de parlar meravelles de la ciutat, no va acabar de tenir feeling al vestidor amb Noemí Jordana i companyia. L'equip va perdre més partits dels que s'esperava a la primera volta -l'aposta per Houston va deixar poc marge econòmic per a les altres estrangeres- i, paradoxalment, el tema va anar millor quan Chardé Houston va decidir acceptar una important oferta de la Lliga de Corea del Sud i deixar l'equip per Nadal. Al final es va aconseguir acabar cinquè amb només incorporacions com Vanessa Ble o el retorn de Bravard.
De Ramon Jordana a Íñiguez
Aquesta temporada va començar amb una novetat molt important: Anna Caula deixava la banqueta i el club apostava per Ramon Jordana en el seu lloc. El veterà entrenador osonenc vivia la seva primera temporada en el món professional, però va fer bona la seva fama de ser un autèntic savi del bàsquet aconseguint que l'Spar Citylift Girona jugués a un altíssim nivell. Amb Jordana l'equip jugava bé i gairebé no perdia, però la derrota en les semifinals de la Copa va trencar el fràgil equilibri que hi havia entre l'exigent dia a dia del tècnic de Torelló i la capacitat de resistència de les jugadores. Jordana va veure clar que el seu discurs ja no feia forat dins el vestidor i, després de perdre a la pista del Rivas en la primera jornada posterior a la Copa, va decidir plegar. Arribats a aquest punt, per capricis del destí, l'Uni va tenir la fortuna que un tècnic molt cotitzat en el bàsquet femení europeu, Roberto Íñiguez, s'hagués agafat un any sabàtic a Girona per viure al costat del seu fill, Pablo, que està cedit pel Vila-real al Girona FC. L'entrenador que ha acabat portant l'Uni a guanyar la seva primera lliga.
