24 de gener de 2018
24.01.2018

Un regal a 1.000 km de casa

El gironí Marc Domínguez assumeix amb 30 anys la banqueta de l'Écija, de Segona B, on fins ara coordinava la base · El club és propietat d'un coreà que a mitjà termini vol intentar pujar a Segona A

24.01.2018 | 09:16
Marc Domínguez, diumenge passat, dirigint els jugadors de l´Écija des de la banqueta.

Bon amic d'Àlex Granell, amb qui havia compartit vestidor, Marc Domínguez s'havia procurat entrades per anar a veure el Girona dissabte passat al Wanda Metropolitano i aquest cap de setmana a La Rosaleda de Màlaga. Instal·lat des de l'estiu a Écija, on havia arribat per una carambola per fer-se càrrec de la coordinació de la base, el destí li tenia preparats uns altres plans. El tècnic del primer equip, Juan Carlos Gómez, era destituït per una ratxa de deu partits sense guanyar que havia acostat perillosament un equip que a l'inici de curs somiava en la promoció d'ascens, cap al descens. La solució d'emergència va ser l'entrenador gironí. Diumenge s'estrenava al grup IV de Segona B guanyant el Betis B (2-1), oferint una bona imatge i guanyant-se la confiança del club, que li ha donat una setmana més de marge i que, fins i tot, es planteja mantenir-lo fins a final de temporada. Ni el Wanda ni La Rosaleda (diumenge juguen a Llorca). L'autèntic regal per al tècnic va ser estrenar-se a la categoria de bronze, amb 30 anys, i experiències en el futbol base fins a Lliga Nacional i en equips sènior, fins a Segona Catalana amb el Besalú.

«No m'ho esperava. Tenir amb 30 anys l'oportunitat d'entrenar a Segona B és espectacular i em permet créixer molt. Estic molt agraït al club», explicava ahir des d'Écija Marc Domínguez, fill del veterà entrenador Fede Domínguez, ara al Sant Ponç. Després de passar les dues últimes temporades a la Fundació Marcet de Barcelona, una acadèmia que forma futbolistes de tot el món, la primera carambola li va arribar quan un dels seus companys de pis, Alberto Martín, va refusar l'oferta de l'Écija per coordinar-ne el futbol base després de rebre'n una altra, a darrera hora, del Betis, per ocupar-se de la metodologia. «Ell em va recomanar, l'Écija em va trucar i de seguida ens vam entendre. I vaig anar cap allà. La veritat és que vaig trobar un bon lloc per treballar, tot i que allà la feina en la base no està tan desenvolupada com a Catalunya», detalla el tècnic gironí.

L'Écija és propietat d'un empresari coreà, Yung Gon Park, que dirigeix a Madrid una firma de màrqueting esportiu. Hi va arribar ara fa un any, quan el club, assetjat pels deutes, navega per la zona mitjana de la Tercera andalusa i flirtejava amb la desaparició. L'impuls del coreà va ser tan gran que l'Écija va acabar entrant, pràcticament de rebot, al play-off d'ascens. I no només això, va acabar ascendit després de superar tres exigents eliminatòries contra Durango, San Fernando i Olímpic de Xàtiva. Domínguez explica que Yung Gon Park «té el projecte, a mitjà termini, de lluitar per fer el salt a Segona A, tot i que de moment ens hem de salvar aquesta temporada, estabilitzar el club la següent, i veure què es pot fer en el futur».

Domínguez destaca que el futbol, a Andalusia, es viu amb més passió que a Catalunya. L'Écija, un històric que havia jugat a Segona A als anys 90 i que ha vist passar per les seves files jugadors com Rafa Gordillo i Nolito (encara l'estiu passat van rebre 90.000 euros, en concepte de drets de formació, pel traspàs del City al Sevilla), està considerat el tercer club de la província de Sevilla, per darrere dels dos grans de Primera. «Aquí la majoria de la gent és del Sevilla o del Betis, tot i que també segueixen l'equip de la seva ciutat», comenta l'entrenador gironí. A l'estadi de San Pablo, amb capacitat per a 5.000 espectadors, hi solen acudir-n'hi uns 1.200 per partit.

A l'espera de convertir l'interinatge del seu càrrec en un acord fins a final de temporada, Domínguez ja prepara la visita al Llorca de diumenge que ve. Assegura que el nivell de Segona B «és altíssim» i recorda que competeixen contra Cartagena, Múrcia, UCAM Múrcia, Extremadura i Marbella, «clubs històrics i amb grans pressupostos. Ell, abans d'arribar a Écija, havia treballat a la base del Llevant i havia entrenat equips gironins de territorial com el Besalú (a Segona Catalana) i el Sant Gregori (a Tercera).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit