El pas dels anys donarà encara més valor a la gesta, perquè no té un altre nom, del que va aconseguir el Llagostera ara no fa pas gaire. El club, petit en molts aspectes, i que pertany a un poble de poc més de 8.000 habitants, va gosar desafiar la lògica. La va vèncer, saltant al futbol professional, on es va estar un parell de temporades. Sembla que hagi passat un món d'allò; potser pel salt de categories. Ara, l'equip ha caigut fins la Tercera Divisió. Ha decidit apretar el fre i posar-hi remei. Tant, que ara lidera la classificació i ho fa amb mà de ferro. Els números són excel·lents: 32 punts de 45 possibles; amb 10 victòries, 2 empats i 3 derrotes. A més, és l'equip que més gols fa: 23. És un miratge? Era l'objectiu que es perseguia des de l'estiu? I ara què? A totes aquestes preguntes troba una resposta el seu entrenador, Oriol Alsina. Ell, qui ha viscut les alegries i també les desil·lusions d'aquest club, fa una crida a la calma i demana gaudir del moment. Ara, sempre des de l'ambició que el sol acompanyar.

Primer, parla d'un lideratge «inesperat». No perquè no confiés en els seus, tot al contrari. Sinó perquè «al ser un equip tan nou, pensava que primer calia una adaptació i a la segona volta aniríem escalant. Però hem començat molt bé, la plantilla s'ha adaptat ràpid i tots estan molt implicats, deixant-se la vida». Li dona mèrit perquè considera que la Lliga, aquest any, és «molt competitiva» i «un munt d'equips tenen nivell i aspiren al play-off». Afegeix que «qualsevol pot guanyar qualsevol», i ho il·lustra: «Hem fet un munt de punts i quasi no tenim distància amb els perseguidors; en d'altres circumstàncies, hauríem d'estar més lluny i no és així». Veient els números i d'on ve, qualsevol pensaria que el Llagostera està obligat, com a mínim, a fer la promoció. Alsina demana calma. «Per a nosaltres, l'objectiu era consolidar la categoria perquè no ens passés el mateix de les últimes temporades. Però hem començat millor del compte. Ara, tot el que vingui serà un èxit. Estem a tocar d'aquesta consolidació. Queda molt i segur que vindrà una dinàmica dolenta, llavors necessitarem que tothom ens ajudi».

Si més no, ara el que toca és una alegria. Per fi, després d'uns anys de patiment, amb dos descensos en els tres últims anys. Per a d'altres entitats, un balanç desastrós. No pas en aquest cas. «Som el Llagostera i, algunes vegades, sembla que no ho recordem. No pensem en l'aspecte social, econòmic, el pressupost, les instal·lacions, l'afició... Sembla que estar a Segona B no hagi estat un èxit. Fins i tot estar a Tercera ho és!», exclama. Això sí, Alsina no ha portat «gaire bé» haver dit adeu a la Segona A per acabar baixant dos esglaons. «Sempre es vol guanyar i, quan no es fa, costa pair-ho. Però el futbol és estadística i tard o d'hora t'ha de tocar. Vam patir i l'any passat vam fer el que vam poder per no baixar, tot i que no va poder ser». Creu, a més, que tornar al futbol professional és «irrepetible per un club com el nostre», una opció «llunyana» que només es podria arribar a plantejar «si algú posa un capital important» al damunt de la taula. Ara, pujar a Segona B és una altra cosa. «Som un dels 21 candidats. Està a prop, tot i que no serà gens fàcil». Sense fer volar coloms, el que prefereix és gaudir d'una «temporada il·lusionant» que ha servit perquè «la gent de Llagostera hagi recuperat la il·lusió pel futbol». Alsina la té. Tot i que fa poc s'havia plantejat un canvi d'aires, «si m'hagués arribat una cosa interessant econòmica i esportivament parlant». No va ser el cas: «El que em va sortir no valia prou la pena». Aparcat aquest capítol, ara només té el Llagostera entre cella i cella.