Si en aquesta bogeria anomenada LEB Or pots passar, en un cap de setmana, de tenir un peu i mig a Plata a optar al play-off d’ascens, què no ha de succeir en un partit. I més si el protagonista és el Bàsquet Girona, rei de la irregularitat, capaç del millor i del pitjor, de fer només 24 punts a la primera part a Càceres, però també d’aconseguir que el seu rival només en fes 26 gràcies a una excel·lent defensa. La muntanya russa va acompanyar l’equip de Carles Marco fins al darrer dia. Perquè ja no hi haurà demà. Quan semblava que el premi del play-off era a tocar, un vendaval del Càceres en forma de 25-4 ho va engegar tot a rodar. Del 42-52 que tenien els gironins a 7 minuts del final del partit al 67-56 que deixava en escombraries els darrers instants. Com a mínim queda el consol que l’objectiu de la permanència es va aconseguir diumenge passat a Fontajau contra el Melilla. I això ja val un imperi, que li ho preguntin al Lleida, si no, que, víctima d’aquest diabòlic sistema de competició, s’ha vist a LEB Plata quan ja no hi havia res a fer.

El Girona va arribar al descans amb dues bones notícies: seguir viu en el partit (26-24) a pesar dels seus desastrosos percentages anotadors (1/8 en triples, per exemple), i la reaparició de Gerard Sevillano, lesionat precisament a la primera volta a Fontajau contra els extremenys i que s’havia trobat a faltar, i de quina manera, des d’aleshores. Marco sovint parla de falta d’energia, i Sevillano en va sobrat. El rival havia arribat a marxar de 9 però un bàsquet sobre la botzina de Logan deixava els gironins només dos avall en l’equador del partit.

Les coses van millorar al tercer quart, els gironins van fer un pas endavant en anotació (23 punts en aquests 10 minuts) i, mantenint la seriositat en defensa que havien mostrat durant la primera part, van obrir un petit forat (42-47) que la irrupció de Sàbat al principi del darrer parcial (amb un triple inclòs) va disparar fins al +10. El Girona ho tenia tot, però va passar al no-res a partir d’aquell moment, en només set minuts.

La producció ofesiva es va encallar i el Càceres, amb dos triples seguits de Ventura, no només va tornar al partit (53-56), sinó que a més no va donar cap opció ni per arribar a un final a cara o creu. Xavier va empatar a 56 a 4.50. Schmidt, un altre jugador determinant, va forçar la cinquena falta de Busquets en una acció de 2+1 per situar el 59-56 a 4 minuts del final i, després d’un triple errat per Schaftenaar, aquest mateix jugador va tenir tres tirs lliures per una falta de Logan. El parcial ja era de 20-4 (62-56). I encara havien d’aparèixer Xavier i Ventura per deixar el marcador en un inabastable 67-56. El triple de Cosialls a 42 segons del final arribava tard (69-61) i el Càceres, a plaer, va acabar celebrant una victòria que el pot dur al play-off si el Múrcia perd demà l’endarrerit contra l’Ourense. D’aquest partit en sortirà l’última plaça de descens (els gallecs si perden o l’Osca) i el rival del Granada en la primera eliminatòria per fer el salt a l’ACB (Múrcia si guanya). Per sort aquesta ja no és la batalla del Bàsquet Girona, que ja pot començar a pensar en el curs que ve. El primer any a LEB Or s’ha aprovat. Ara el repte serà seguir fent passos endavant en el futur.