El ciclista belga Wout van Aert (Jumbo-Visma) es va apuntar la victòria ahir als Camps Elisis, l’última i tradicional final del Tour de França, on va frustrar al britànic Mark Cavendish (Deceuninck-Quick Step) traient-li el rècord.

Van Aert va conquerir la seva tercera victòria d’etapa al Tour, segona seguida després de la del dissabte, i va fer un gran favor al seu compatriota Eddy Merckx, ja que Cavendish es va quedar per poc, tapat en un lateral impedit per poder atacar, sense superar les seves 34 victòries.

Mentrestant, el passeig triomfal sense incidents va ser per a Tadej Pogacar (UAE-Team Emirates), campió del Tour per segon any consecutiu. Als seus 22 anys, va tornar a pujar en un podi al capvespre a París que va compartir amb el danès Jonas Vingegaard (Team Jumbo-Visma) i l’equatorià Richard Carapaz (INEOS Grenadiers). El mallorquí Enric Mas (Movistar Team) va quedar sisè a la general.

Pogacar va obrir una pàgina d’or a la història del Tour en adjudicar-se a París el segon títol consecutiu, un assoliment que a la seva edat no van ser capaços d’aconseguir llegendes com Eddy Merckx i Bernard Hinault.

Pogacar va entrar a la meta dels Camps Elisis com a guanyador de la 108 edició del Tour, després d’una etapa d’homenatge al campió que es va disputar amb caràcter festiu entre Chatou i la capital francesa, amb un recorregut de 108,4 km, en la qual va signar un triplet i la segona victòria consecutiva el campió belga Van Aert, que va impedir a Cavendish batre el rècord d’etapes d’Eddy Merckx.

En un esprint esvalotat Van Aert va sorprendre a Cavendish, que va ser tercer, quedant-se amb la mel en els llavis de la victòria 35. Va quedar empatat a 34 amb Merckx, però amb el consol d’aconseguir el mallot verd per punts de nou, deu anys després.

La festa final de Pogacar

La bandera eslovena va tornar a onejar a dalt del podi parisenc després de la nova gesta de Pogacar, un corredor que converteix en or tot el que toca, capaç de fer exhibicions o de jugar a la defensiva per mantenir el seu avantatge a la general. Un juvenil al qual no li pesa el mallot groc. Va guanyar amb la peça i el caràcter del líder les dues etapes de muntanya als Pirineus. Tampoc van poder Merckx i Hinault aconseguir una cosa semblant.

Pogacar, també rei de la muntanya i millor jove, va escoltar l’himne del seu país, de tot just 2 milions d’habitants, amb emoció, observat per la seva família, pares i germans. Allí aguantava les llàgrimes el ciclista de Klanec, flanquejat pel danès Jonas Vingegaard (Jumbo Visma) i l’equatorià Richard Carapaz (Ineos).

Pogacar va vèncer sense esperar al final. Al contrari, la superioritat mostrada la primera setmana va canalitzar-lo cap a la glòria. Els seus rivals ho van acceptar i van haver de cenyir-se a lluitar per les places secundàries del podi. «El ciclisme per mi és com un joc, i per això el gaudeixo», afirmava «Pogi», qui va córrer com un aficionat, però amb la maduresa d’un campió. Aquest tarannà distès, per als seus tècnics és la clau del seu incipient i prolífic èxit.