«Muguruza sempre ha estat un mirall en el qual m’he mirat. Tant de bo fes una carrera com la seva», destacava Paula Badosa, recordant que tenia a la de Caracas com el seu ídol, per la seva manera de jugar un tennis que ella intentava imitar.

El 2015 quan Badosa va guanyar el títol júnior de Roland Garros, Garbiñe Muguruza ja apuntava a l’elit i acabaria classificant-se per a les semifinals de les WTA Finals, després de ser finalista aquell any a Wimbledon.

Sis anys després Badosa s’enfrontarà al seu «mirall» per a disputar-li el dret a lluitar pel títol de les WTA Finals. La guanyadora de les dues serà la segona espanyola que opti a ser la mestra del tennis femení.

Record d’Arantxa

Des de 1972, quan es va crear el torneig, només Arantxa Sánchez ha aconseguit arribar a la final. Va ser fa 28 anys, en el Madison Square Garden de Nova York, i la tennista catalana va perdre davant la número 1 mundial de llavors, l’alemanya Steffi Graf (6-1, 6-4, 3-6, 6-1).

A Guadalajara, a 1.566 metres d’altitud sobre el nivell de la mar de la ciutat mexicana, Muguruza i Badosa es creuen en una batalla de reines del tennis espanyol (21.00 hores, Teledeporte). Serà el primer enfrontament entre totes dues tennistes. «Serà molt bonic. Un dia històric per a recordar. Quin millor moment que jugar aquest partit en les WTA Finals i assegurant a una espanyola en la final», valorava Muguruza hores després de classificar-se per a les semifinals, en l’últim partit in extremis, després de vèncer a l’estoniana Anett Kontaveit (6-4, 6-4).

Muguruza agraïa els elogis de Badosa. «És genial escoltar aquestes paraules d’ella», deia amb orgull, sabent que la Badosa que li espera a la pista, no té res a veure amb la tennista que la tenia com a ídol fa sis anys enrere. Després d’un camí molt tortuós i més complicat que el que va portar al top ten a Muguruza, la tennista catalana, que ahir va complir 24 anys, està al nivell de les millors, «mentalment forta» per guanyar-se el bitllet a la final.

Muguruza, als seus 28 anys (5 mundial) té al seu favor l’experiència i assegura sentir-se «molt més preparada que el 2015» per buscar un títol que falta en la història del tennis femení espanyol.

Per a la tennista hispanovenezolana seria l’oportunitat rememorar les seves victòries en Roland Garros (2016) i Wimbledon (2017), ja lluny en el temps.

«He lluitat per buscar-me una oportunitat per petita que fos», deia després de superar un grup en el qual va caure d’entrada amb Karolina Pliskova (4-6, 6-2, 7-6) i va haver de remuntar un set davant Barbora Krejcikova (2-6, 6-3, 6-4), abans de guanyar a Kontaveit (6-4, 6-4), trencant una ratxa de 12 victòries seguides de l’estoniana.

Badosa, amb menys experiència, s’ha guanyat la seva oportunitat amb més facilitat de la que ni ella podia esperar. La tennista catalana, actual 10 mundial, va donar el primer avís amb la seva victòria davant la número 2 mundial, Aryna Sabalenka (6-4, 6-0), per certificar la passada com a primera de grup en vèncer a Maria Sakkari (7-6 (5), 6-4).

«La meva vida ha canviat ràpid en poc temps. Era inimaginable pensar que seria aquí fa un parell d’anys, però he treballat fort per estar en els grans tornejos i jugant contra les millors». El duel està servit.