Disset vegades va jugar Xavi la competició europea amb el Barça. Competició europea, no només la Champions. Va ser campió en cinc. De la Champions. Va conèixer més disgustos que alegries. El seu debut com a entrenador comença exactament igual que com van començar les seves experiències com a futbolista: eliminat de la Champions i caiguda de consol a l’Europa League, abans la UEFA. No només això. Xavi va participar en els sis partits amb aquell Barça de Van Gaal, que va sucumbir en la fase de grups amb dues victòries (al Brondby, ara al Dinamo Kíev), dos empats (amb el Manchester United, sengles 3-3) i dues derrotes amb el Bayern de Munic. Van ser més dignes aquelles (0-1, i 1-2) que les dues d’aquesta temporada. La primera se la va menjar Ronald Koeman; la segona ha estat sencera per a Xavi, que no ha aconseguit canviar la dinàmica que seguia l’equip amb l’holandès. Un altre 3-0 per deixar-li clar que no pot fer miracles. Però ja s’ha fet una composició del lloc.

Alliberar fitxes i salaris

Després d’un mes a Barcelona -va ser presentat el 8 de novembre- ha arribat a diverses conclusions que ha compartit amb Joan Laporta: la plantilla necessita reforços amb urgència. No els rebrà si no es produeixen baixes abans per alliberar fitxes i obligacions de pagament (el que significaria rebaixar el límit salarial). Per exemple, que futbolistes com Philippe Coutinho, Samuel Umtiti o algun més acceptin un traspàs per jugar en un altre equip el que no jugaran mai al Barça. «És un pal per a mi com a entrenador», reconeixia Xavi minuts després de consumar-se la catàstrofe. Commocionat estava l’entrenador per la derrota que enviava el Barça a la humiliació de disputar l’Europa League, per la seva incapacitat per millorar a l’equip i per millorar els resultats. Sense excuses es va quedar en topar-se de cara amb «la realitat, la dura realitat». I aquesta realitat no és el descens a la segona competició europea, on l’esperen rivals similars als que l’han expulsat de l’elit. La «dura realitat» és que va adonar-se que el Barça, el seu Barça, no va competir amb el Bayern. Ni va poder activar als seus jugadors ni va saber estimular-los perquè donessin el límit de les seves facultats. La frustració es va apoderar del tècnic, impotent per no haver provocat la ràbia i l’orgull dels seus futbolistes. El «ganivet entre les dents» que anaven a ensenyar Gerard Piqué i els companys va ser un mer eslògan, la repetició d’un vell tòpic, el titular per quedar bé que caduca en un dia. Xavi, en el seu fur intern, es corcava per no haver utilitzat les eines adequades per revertir la situació. Ni les té. Cap jugador blaugrana seria titular en l’actual Bayern.

Va parlar l’entrenador de les «moltes circumstàncies» que han dut al Barça a la decadència, però no va eliminar la quota de responsabilitat que li correspon. En cinc partits només ha sumat dos triomfs: el 1-0 de penal contra l’Espanyol i l’«afortunada» victòria sobre el Vila-real. Quatre gols ha marcat el seu equip. Cinc n’ha encaixat. Tres del Bayern que van sepultar el Barça. «Sincerament, m’esperava competir millor amb el Bayern, però han estat superiors i millor equip que nosaltres», va reflexionar, fent servir acuradament l’«han estat» en lloc del «són superiors» que suposa l’implícit reconeixement d’inferioritat. Assumit, no obstant això, pel barcelonisme. «Ens falten moltes coses, cal canviar coses. Hem de ser honestos». Els canvis, no obstant això, no podran ser tan radicals com demanden les necessitats de l’equip, amb el club ofegat pel deute que va deixar Josep Maria Bartomeu i asfixiat pel límit salarial. Unit, a més, als cinc lesionats, tres d’ells davanters (Ansu Fati, Sergio Agüero i Martin Braithwaite) que pal·liarien la falta de gol, minvament principal d’aquest Barça, corroborada a Munic (quart partit sense marcar), en la sisena jornada de la Champions en la qual Antoine Griezmann va anotar un gol i una assistència i Lionel Messi, va sumar dos punts. Cap dels lesionats estarà llest fins al gener. El punt d’inflexió no començarà fins al 2022.