Un jugador de 17 anys que juga com si en tingués 30, Pablo Páez Gavira 'Gavi', va confirmar ahir al Camp Nou que és l'elegit per liderar la nova era del Barcelona anunciada per Xavi Hernández, que va veure com el seu equip va tornar a patir de valent per sumar un triomf que, per joc i resultat, semblava tenir encarrilat després de la primera meitat. I és que el Barça guanyava per 2-0 al descans després de quallar probablement els millors 45 minuts de la temporada. I ho va fer de la mà de jugadors talentosos, insultantment joves i amb molta gana com Gavi, Ez Abde o Jutglà, que debutava com a titular sent el davanter de referència del quadre català. Tot i això, no tot van er flors i violes al Camp Nou. Al contrari. Els llums es van fondre al llindar de l’hora de joc quan en dos minuts l’Elx va empatar al partit. Només l’aparició salvadora de Nico va deixar els tres punts a casa.
Va sortir el Barça disposat a acomiadar el seu particular 'annus horribilis' amb una victòria per seguir creixent i recuperar la seva malparada confiança. El rival semblava propici, però gairebé s'emporta un punt de la forma més inesperada. A Jutglà li van anul·lar per fora de joc l'1-0, però obriria la llauna un quart d'hora després: donant un cop de cap des del primer pal un córner servit per Dembélé. Gairebé sense temps per a les celebracions va arribar el golarro de crac de Gavi. El jove sevillà va rebre a la línia de tres quarts per desfer-se de Mascarell amb un control orientat d'esperó, va trencar Roco en la conducció i va enviar la pilota al pal dret de Badia per anotar el segon. El Camp Nou va començar a corejar el seu nom. El Barça va seguir bolcat a l'àrea d'un tímid Elx, que ni va anar a buscar a dalt al seu rival ni tampoc va apostar per tancar-se descaradament enrere. En canvi, el conjunt blaugrana va executar amb precisió la pressió alta i va combinar a tota velocitat. Jutglà i Ez Abdevan guanyar constantment l'esquena de la defensa visitant corrent a l'espai i Dembélé ho va aprofitar per servir assistències mil·limètriques una vegada i una altra.
L'equip de Francisco era incapaç de fabricar una mica de futbol i de donar continuïtat al seu joc, encara que ja se sap que a aquest Barça se li pot fer mal amb molt poc. I és que en amb prou feines dos minuts, l'Elx va empatar el partit. Primer Tete Morente va afusellar Ter Stegen en una contra i, en la jugada següent, Morente va centrar des de la dreta perquè Milla, que acabava d'entrar al camp, rematés de cap en planxa i sol per fer el 2-2, en un gol que va recordar al que va donar l’ascens a l’Elx a Montilivi.
El Barça amb prou feines tenia mitja hora per despertar-se d'un malson immerescut. Nico va tenir una doble ocasió, però la seva primera rematada la va salvar la defensa il·licitana sobre la línia de gol i el seu segon va anar a les mans de Badia. Quan tot semblava ja perdut, Gavi va aparèixer de nou per combinar amb Dembélé i cedir sobre la línia de fons la pilota a Nico perquè marqués el 3-2 i desencadenés la bogeria d'un Camp Nou orfe d'ídols.
