Faltaven pocs minuts per a dos quarts de cinc de la tarda del passat diumenge quan un AVE procedent de Madrid s’aturava a l’estació de trens de Girona. Entre els passatgers que van agafar l’equipatge per baixar-hi, hi havia les jugadores de l’Spar Girona i els membres del seu cos tècnic. Deixaven enrere la seva segona visita en pocs dies a Salamanca i en tornaven amb un regust amarg. La derrota soferta només 24 hores abans deixava l’equip sense la possibilitat de classificar-se per a la Final a Quatre de l’Eurolliga. S’acabava el somni, però no pas amb ell la temporada. Aquelles jugadores, una a una, van desfilar per l’andana tot pujant les escales fins a arribar a la superfície i allà van notar l’escalf de la seva afició. Desenes de seguidors no les van voler deixar soles. Aplaudiments, crits d’ànim i pancartes. Suport, al cap i a la fi. Sobretot perquè la Lliga encara no s’ha acabat i perquè, primer, arriba la Copa de la Reina. Una nova oportunitat, immediata, per aixecar-se i endreçar al calaix els mals records més recents. Un torneig que l’Uni l’afronta com el vigent campió, després de l’èxit d’ara fa un any. Tornarà a València, la mateixa seu del 2021, i allà compartirà favoritisme amb l’equip amfitrió i amb el totpoderós Perfumerías Avenida. Amb permís, això sí, dels altres participants. Perquè amb un format així, comprimit en només quatre dies i amb eliminatòries a un únic partit, tot és possible.

Des d’avui i fins diumenge. Vuit participants. Set enfrontaments. Un únic vencedor. Màxima expectació per veure quin dels equips se’n surt millor. Hi ha clars candidats a l’èxit. També aquells conjunts que s’hi presenten sense res a perdre. Però cap pronòstic clar. L’Spar Girona, finalista en les darreres cinc edicions i guanyador de l’última, té ganes de gresca. De repetir l’èxit del 2021 i treure’s l’espina de l’Eurolliga. Això sí, haurà d’esperar fins demà per estrenar-se. Avui, torn pels dos primers partits. L’estrena, a càrrec del Perfumerías Avenida i l’IDK Euskotren, a partir de dos quarts de set de la tarda. Les castellanes, amb Roberto Íñiguez a la banqueta i una plantilla farcida d’estrelles, tenen el primer test camí d’un títol que han guanyat en nou ocasions. No hi ha cap altre club que tingui tantes Copes de la Reina a les seves vitrines. I totes les victòries han arribat en un període de temps relativament curt: des del 2005 fins al 2020. Per darrere, amb set títols cadascun, hi ha el Ros Casares i Masnou-Picadero. Dues entitats que ja no existeixen. En l’actual edició, cap altre conjunt l’ha guanyat tret de l’Uni. Un cop, l’any passat i també a la Font de Sant Lluís. Avui, ja a la nit (21:30 hores) serà el torn pel duel entre el Cadí-la Seu, on hi juga la banyolina Júlia Soler, i el Lointek Granada.

Estudiantes, primer obstacle

Demà, torn per als altres dos duels dels quarts de final. És a dir, moment per a l’estrena de l’Spar Girona. Com ja va passar en l’última edició, el primer rival serà Movistar Estudiantes. Setè a la Lliga, amb un balanç que presenta més derrotes (13) que victòries (12), el conjunt madrileny afronta la cita sense cap mena de pressió ni obligació, decidit a plantar cara i donar guerra des de bon començament. Alberto Ortego, el seu entrenador, té ben clar el missatge que toca enviar. «Girona és el màxim favorit i ara mateix arriba a la Copa amb la plantilla més completa. València i Avenida tenen més baixes. Però per això estan les competicions, per donar la sorpresa i no hi tenim res a perdre». No li falta raó perquè Alfred Julbe té a la seva disposició un vestidor molt equilibrat. A diferència de l’Eurolliga, podrà disposar de Michaela Onyenwere, descartada en la màxima competició continental però sí present a la Lliga, on ha ofert bones actuacions demostrant per què va ser escollida com a millor debutant de l’última edició de la WNBA. «Si hi ha un moment per jugar un partit així és ara, perquè hi arribem bé i la pressió és per a l’Uni». Hi afegeix cullerada María Espín, un dels noms propis de l’Estudiantes.

Protagonista també ho serà Laia Palau. Pel qui i també pel què. Amb 42 anys (en farà 43 aquest proper mes de setembre), allarga encara la seva carrera i té ganes d’afegir-hi algun títol més. De totes les jugadores que participaran en aquesta edició de la Copa, ella i Adaora Elonu són les que més cops l’han guanyat. Tenen cinc títols cadascuna. La nord-americana amb passaport nigerià, ara a l’Avenida, fins fa ben poc defensava l’escut de l’Uni. Si Palau o Elonu aconsegueixen la victòria final, atraparan els sis títols de Marta Fernández. Això sí, encara quedaran una mica lluny del veritable sostre, ara per ara en poder de Rosa Castillo, que en té 10. Un més dels 9 d’Amaya Valdemoro.

Un cop s’acabi l’Spar Girona-Movistar Estudiantes, fixat per demà a les 18:30 hores, serà el torn del darrer partit dels quarts de final. Un València Basket-Casademont Saragossa que interessa, i molt, a les de Julbe. Perquè en cas de superar el primer escull, el rival a les semifinals serà el vencedor d’aquest duel. L’accés a la gran final arribarà el dissabte. Partits a les dues i també a dos quarts de sis. I la lluita pel títol? Aquest diumenge, dia 27, a les 16:30 hores. En directe per Teledeporte i Esport3.