Frida Eldebrink va arribar a l’Spar Girona la temporada passada rendint a un molt bon nivell. Aquest curs, un parell de lesions li han fet la guitza i s’ha hagut de perdre molts partits i tot just fa un mes que ha tornat a la dinàmica de l’equip, sent cada vegada més important per a Alfred Julbe. Però als seus 34 anys ja té ganes de tornar a Suècia per estar «més a prop» de la família. És per això que, «probablement», aquesta serà la seva última temporada amb l’Uni. Tanmateix, el desig per a la sueca per aquest final de temporada és «guanyar la Copa i la Lliga», perquè aquest seria «un final perfecte».

Com està l’equip després de perdre contra l’Avenida?

Estàvem decebudes després de la derrota. Estàvem cansades i havíem de processar-ho tot, però després del dia de descans l’equip ja estava mentalitzat pel pròxim objectiu. Aquest cap de setmana tenim una nova fita, no hem de pensar més en l’Eurolliga i centrar-nos en la Copa.

És aquest el millor moment per afrontar la Copa per passar pàgina ràpidament després de l’Eurolliga o haurien preferit esperar un temps?

Crec que és bo perquè ara tenim fam i aquell sentiment de venjança. Tenim una oportunitat de guanyar una competició, tot i que el primer partit contra Estudiantes no serà fàcil. Hem d’intentar guanyar el primer partit i després el segon per arribar a la final.

Creu que aquesta derrota a l’Eurolliga els pot passar factura de cara a la Copa?

No, no ho diria així. Va ser un partit ajustat, seria diferent si ens haguessin guanyat per molts punts de diferència. No va ser així. Ara tenim una nova oportunitat a la Copa i l’equip continua treballant per revalidar el títol.

L’any passat van guanyar la Copa, gairebé, contra tot pronòstic. Quines seran les claus per revalidar el títol?

El que ens agrada de la Copa és el format. És d’una eliminatòria a partit únic i això vol dir que haurem d’estar bé en tot moment. Totes haurem d’estar al cent per cent per guanyar. Crec que tenim un gran equip i estem totes unides per afrontar la competició tan mental com físicament. Només hem de pensar a fer tres bons partits.

A nivell personal, ha passat per diferents lesions aquesta temporada. Com està?

Em trobo bé. He passat per un procés d’anar pas a pas. Al principi em va costar, però també venia d’una aturada a l’estiu i això va passar factura. Vaig tenir anades i tornades, però a mesura he anat jugant partits i agafant sensacions m’he anat trobant millor. Ara, em sento la Frida de sempre i és una bona notícia per afrontar la Copa.

Està ja recuperada al cent per cent, o creu que encara li falta?

Estic molt a prop d’estar al cent per cent. Físicament ho estic, però pel ritme dels partits en determinades situacions crec que encara em falta. Però hi estic a prop i espero aconseguir-ho en els pròxims partits. Segur que aviat hi arribaré.

Després del partit contra Avenida la vam poder veure plorant i també vam veure missatges enigmàtics a les xarxes socials. Significa això que aquesta és la teva última temporada com a professional?

Probablement, tornaré a casa i jugaré a Suècia la pròxima temporada. El nivell de competició allà és diferent, no és tan professional, perquè només alguns equips juguen EuroCup. Segurament serà el meu últim any a l’Uni Girona, és molt probable, però mai se sap. No ho puc assegurar al cent per cent perquè les coses donen moltes voltes.

Quins són els motius que l’han portat a prendre aquesta decisió?

És una decisió que em rondava pel cap des de fa un parell d’anys. Primer de tot perquè m’estic fent gran, i també vull estar més a prop de la meva família i els meus amics. Vull començar a plantejar-me una nova vida després de dedicar-me al bàsquet i crec que estic preparada mentalment per tornar a casa i començar aquesta transició.

En aquest sentit, que significa el bàsquet per a vostè?

M’agrada molt jugar a bàsquet. És una sort poder-me dedicar al bàsquet de forma professional perquè ho és tot per mi. Vam tenir a tocar l’oportunitat de jugar una Final Four a l’Eurolliga i viure aquesta experiència va ser extraordinari. A Girona hi ha un dels millors ambients gràcies al suport de l’afició. El partit a Fontajau contra el Perfumerías Avenida va ser increïble.

La seva mare, la seva germana bessona... Per què el bàsquet està tan arrelat a la seva família?

La meva mare i la meva germana gran, cinc anys major, ens van empènyer a jugar amb la meva germana bessona. Des de petites anàvem amb la pilota a tot arreu i jo també volia fer com elles. El bàsquet sempre ha format part de la meva vida i em fa feliç. He pogut jugar amb la meva germana gran i també contra la meva germana bessona.

I aquests dos anys a Girona, que li han aportat?

Han estat dos anys diferents arreu del món a causa de la pandèmia. Girona és una ciutat increïble i el club és molt proper. Ara que no hi ha tantes restriccions ho estic gaudint de veritat. Girona és un lloc fantàstic.

Si pogués demanar un desig, quin seria el seu final perfecte amb l’Uni?

Dues coses. Primer de tot, guanyar la Copa i revalidar el títol i, després, guanyar la Lliga. Aquest seria un final perfecte per a aquesta temporada per a tothom perquè hi ha molt treball i dedicació al darrere. Aquest és el meu somni.