L’Uni torna a la final per defensar la Copa (59-67)

Ni festival de triples, ni encert des de sota el cèrcol i amb un joc per moments descoordinat. Les jugadores de l’Spar Girona ho van tenir complicat per segellar el seu lloc a la final. L’equip valencià, que comptava amb les baixes de dues de les seves figures providencials sota el cèrcol, Laura Gil i Raquel Carrera, així com de l’aler Àngela Salvadores, va plantejar un partit enrocat i nebulós en què les gironines no es van sentir còmodes. El València, que havia vist com les d’Alfred Julbe fulminaven l’Estudiantes en el partit de quarts a cop de triples, van venir amb els deures fets i no van voler concedir res. Les de Rubén Burgos, conscients de les seves baixes, van impedir que les gironines fessin allò que més bé fan: córrer. La base de les taronges, Cristina Ouviña, es va posar el seu equip a l’esquena al primer quart, convertint 13 punts en poc més de set minuts. D’aquesta manera les valencianes van treure pit i van fer una declaració d’intencions: el València és molt València i el bitllet per a la final no seria gens fàcil d’aconseguir.

Les d’Alfred Julbe van contrarestar l’efecte Ouviña gràcies a la segona unitat i, en particular, gràcies a la Rookie de la WNBA, Michaela Onyenwere (11 punts) i la francesa Magali Mendy (11 punts). La nord-americana, que va haver de viure l’eliminació de l’Eurolliga des de la banqueta, va sortir al partit amb ganes de reivindicar-se. Per la seva banda, Mendy, que tampoc va jugar el decisiu tercer partit de l’eliminatòria de la competició continental per una lesió a l’ull, també va sortir revolucionada (11 punts) en un matx en què al cinc inicial de les gironines li pesaven les cames i els minuts acumulats, tal com va reconèixer l’entrenador de l’Spar en declaracions després del partit: «Hi ha hagut alguna jugadora que ha notat l’esforç de divendres».

Al segon quart, l’Uni va intentar, sense èxit, distanciar-se en el marcador. Les gironines van aconseguir set punts de marge i van tenir opcions d’ampliar la distància, però el triple d’Itziar Germán (8 punts) va recol·locar a les valencianes en el partit i va provocar el cabreig d’Alfred Julbe, conscient que un final ajustat podia decantar el duel a favor de les locals. Quan faltaven gairebé dos minuts pel final del tercer quart, les de Rubén Burgos van empatar el partit (44-44) i la vena caròtide inflamada d’Alfred Julbe era el reflex que les coses s’estaven complicant. La canària Leticia Romero va col·locar a les valencianes per davant en el marcador (46-44) i en el moment en què les gironines semblaven descarrilar va aparèixer Laia Flores. La base mataronina va encadenar dues cistelles consecutives i un triple sobre la botzina per donar serenor a la banqueta de l’Uni (48-51).

En l’inici del darrer quart les valencianes van empatar el partit (51-51) i aquest moment es va convertir en un intercanvi de cistelles que es va decantar a favor de les gironines gràcies a un parcial de 0-7 fruit d’un triple de Mendy, un tir de Gardner i una cistella de Labuckiene sota el cèrcol (53-60). La banqueta de les gironines premia les dents amb força i celebrava cada cistella amb eufòria conscient que, quan faltaven quatre minuts per acabar, la final era cada cop més a prop. Aquesta vegada la màgia d’Ouviña (20 punts, 7 rebots i 6 assistències) no va ser suficient. La base manya va estar molt sola a causa de la bona defensa de les gironines i també per la manca d’encert de dues figures de l’equip com Rebeca Allen (5 punts) i Queralt Casas. El coixí de 7 punts obtingut per les vermelles va ser irrecuperable i, tot i l’intent d’escurçar diferències, un triple de Magali Mendy va col·locar el definitiu 59-67 al marcador. La botzina final va despertar l’eufòria entre els aficionats gironins desplaçats fins a la capital del Túria que van entonar càntics de celebració com: «Que boti, que boti, que boti la Fonteta». Les jugadores de l’Uni van agrair la gesta saludant a l’afició i agraint-los-hi el seu escalf.

La base canària, Leticia Romero, va valorar en declaracions al final del partit que el duel se’ls hi va escapar en els darrers instants: «Hem intentat aguantar, però al final se n’han anat i no hem sabut atacar bé i hem pres males decisions. El cansament crec que ha fet que perdéssim el partit en els últims minuts». L’Spar afronta avui un repte majúscul: guanyar al Perfumerías Avenida. Les castellanes, entrenades per Roberto Íñiguez, compten amb un dia més de descans (van jugar el partit de quarts dijous) i amb una cara coneguda entre les seves files, la d’Adaora Elonu, que fins fa un any vestia de vermell. La nigeriana es va incorporar a les files de l’Avenida fa poques setmanes i és, si més no, una figura talismà en aquesta competició que ha guanyat en cinc ocasions (ella i Laia Palau són les dues jugadores en actiu amb més copes de la Reina).

Com reconeixia l’entrenador de l’Uni, Alfred Julbe, en acabar el partit, la final és ben oberta: «És la gran incògnita, l’any passat el calendari ens va beneficiar. Aquí crec que potser sí que pot marcar la diferència el fet dels minuts acumulats». Seguint el «pas a pas» entonat pel cos tècnic abans d’encarar l’eliminatòria, l’Spar Girona és a un pas d’aconseguir novament la Copa de la Reina.